Sortida rodadora. Son Mesquida. 26/12/11

Avui ens hem juntat 7, el dia de la segona festa de Nadal. No hi havia cap proposta de quina ruta fer. Bé si, jo havia proposat anar fins al Puig de Son Talent a Manacor, però justament feia poc que hi havien anat, un dia que jo no hi era. En Toni Puil ha proposat anar de camí a Son Valls i que després sabia uns camins per arribar fins a Son Mesquida, per enganxar fins a Sa Bassa Rotja a Porreres, i llavors en funció de l'hora ja voriem por on tornar.

Així idò lo de conèixer camí sempre fa ganes, a més a més de que seria una ruta pràcticament plana, i no teniem ganes de fer cap machacada.

Tot i fer un dia molt clar amb sol a voler, en tot moment ha fet molt de fred, cosa que he fet que cap dels set hem llevéssim tan sols les bragues o buffs, que son lo primer que molesta quan fa un poc de fred. Durant la primera hora tots teniem els dits dels peus ben freds, lo que m'ha fet pensar que he de mirar si trobo uns calcetins tèrmics, per dur millor aquests dies de tan de fred.

Al llogaret de Son Mesquida hi hem arribat amb poc més d'una hora, ja que tot i no dur un ritme massa accelerat, no hem hagut d'aturar per res.

Sa tornada cap a Porreres és en part per asfalt, però avui ja ens anava bé. Una vegada hem estat a Porreres hem tingut sa típica conversa de si berenar o no:

- Toni: a mi m'és igual si berenam o no.
- Guillem: a mi m'és igual si no aturam, però si arribem a les 11:00 a La Vila ja no berenaré, és massa tard.
- Damià: jo igual que en Guillem, a les 11:00 és tard per berenar.
- Pep Mut: jo no berenaré, però vull fer una coca-cola.
- Diego: per fer una coca-cola podem arribar fins a La Vila.
- Esteve: (no deia res, vigilava, sabia que no ens fariem enfora).
- Jo: a mi tot me va bé, berenar aquí o a La Vila.

Qualsevol diria que no voliem berenar:

- Esteve: panet gros de truita
- Diego: mig de jamón i formatge
- Guillem: pepet amb formatge
- Els demés: mig pepet amb formatge
Coca-cola i cafès. Tanta sort que no voliem berenar.

Hem tornat per Son Font, Caballo Blanco i els camins de per darrera Hortella i Son Barceló.

I per acabar, dir que sa Willier s'ha estrenat amb això de caure, i com que jo hi anava damunt també he pegat a terra, ... poca cosa, fregades per una cama i un chap damunt l'ílio esquerra.

San Joan - Lloret - Ruberts - Pina - San Joan. 27/11/11.

En Guillem havia proposat anar fins a Lloret a berenar, que feia un temps que no hi anavem; pero no hem partit molt convençuts, ja que ens hem juntat 16 i erem massa gent per anar-hi. Així i tot hem arribat a partir poc després de les 08:00h.

Ha estat és dia de presentació general de la Wilier, ja que només 4 privilegiats l'havien vist.

L'anada ha estat la tradicional, cap a Son Ramón, Son Barceló, camí de Caballo Blanco cap a Consolació agafant cap a Tagamament. Durant tot aquest temps n'Àngel s'ha encapritxat en fer-ho difícil, ja que ha foradat dues vegades i s'ha enredat els canvis amb una punyetera branca ... està clar que volia rompe el ritme jeje.

Aquí n'hi ha hagut cuatre que ja han tornat a cases. Com que n'Àngel era un d'ells, amb un plis-plas hem arribat a Es Pou a Lloret on haviem reservat taula.

Hem carregat piles amb un pa amb oli de llom i formatge i ha hagut una estona de debat per acordar per on tornavem. Com que en Miquel d'Ariany se n'anava fins a Bunyola hem optat per acompanyar-ho un poc i hem anat cap a Ruberts. Allà ell ha seguit totsol i els altres hem agafat una ruta turística assenyalada per mtb, m'ha vengut de nou!!. Han estat 5 kms. molt agradables d'una pista per dins un pinar molt agradable.

Una vegada arribat a la carretera, tot ha estat per carretera, llevat del final que ens hem anat a una rosseguera de darrera San Joan per veure qui la podia pujar. En Damià ha estat l'únic que ho ha aconseguit.

A mi m'han sortit 48 kms. en poc més de 3 hores.

Dia d'eleccions. Ruta alternativa. 20/11/11.

La sortida d'avui ha estat pel Parc Natural d'Aubarca, però per distints motius no tots hi podiem anar. A mi m'ha tocat de suplent de president a una taula electoral i a les 08:00h. havia de ser a Palma. Al igual que jo en Mola també ho era. Ademés en Tià Adrover, en Guillem i en Masseno també han volgut sortir a les 09:00.

Com que jo era el darrer en estar llest, els quatre han passat a recollirme per Horteta, mentres jo acabava d'ajustar el freno de darrera de la Wilier.

Hem tirat cap al camí del Caballo Blanco i d'allà a les canteres de devora Porreres, camí cap a la rotonda del cementeri, ctra. vella de Porreres-Algaida i desvio a l'esquerra. Després un tirany molt entretengut fins a una dels molts camins asfaltats que surten de la ctra. Porreres-Llucmajor.

Fins aquí tot me sonava, feia uns anys que no hi rodava, però hi havia estat; fins a un punt on ens hem ficat a territori "comanche", amb molt de ritme fins que hem arribat a la ctra. Hem hagut de fer uns kms. fins agafar una pista a l'esquerra que han ha duit fins a les canteres de darrera Montision i d'aquí a Porreres. Berenar ràpid al forn i camins més que coneguts fins a Son Barceló, on en Mola ja ha quedat a caseva. Jo m'he retirat poc després per acabar a Horteta.

Ha estat una sortida ràpida, ideal per estrenar la Wilier. Al final jo he fet 39 km. a un ritme de casi 18 kms./hora.

Wilier Solitario ... a la fi!!

Quant de temps fa que els que roden amb mi o en Migue i en Joan Carles (companys de feina i Triats) me sentien dir que me montava una rígida "a la carta". Idò el dia d'ensenyar-la ja ha arribat.
A principi d'estiu vaig decidir-me a montar-me una mtb pel meu compte, triant una a una cada peça. Per maig vaig comprar un cuadre, però que més val no xerrar-ne. A juliol vaig comprar el Wilier, però amb la mala sort de que tot i ser nou li botava la pintura del tubo de direcció. Idò res, faig haver de gestionar amb el distribuidor europeu aquest "marrón" i 3 mesos després ha tengut un cuadre nou de trinca.

I aquest és el resultat un pic ha estat montada:

Components:

• Cuadre de carboni monocasco
• Forca Rock Shox Sid Word Cup carboni
• Potència Uno Ultralight d'alumini
• Manillar Ritchey Superlogic de carboni 58 cms.
• Punys Esigrips Chunky de silicona
• Tija Easton carboni
• Sillín Selle Italia SLR XC Gel Flow
• Cierre sillin Hope QR
• Manetes canvi dreta i esquerra Shimano XTR Rapid Fire 10 velocitats
• Plats i bieles Shimano XTR 10 v. 38-26, 170 mm.
• Pedals Shimano XT
• Desviador Shimano XTR 2/3
• Cadena Shimano XT HG-94
• Canvi traser Shimano XT
• Frenos Shimano XT (manetes, bombins i discos)
• Cassette Shimano XT 11-34
• Llantes Notubes ZTR Alpine
• Cierres rodes A2Z
• Pneumàtics Maxxis Larssen 2.0

Crec que m'ha quedat de conya, o no?

Idò després de dos caps de setmana bastant liat, on li he pogut dedicar temps per anar montant, però sense deixar-la llesta, ahir vespre la vaig acabar i avui ha estat dia d'estrena. S'ha portat de conya.

No dubteu que després de la foto m'he posat a fer-la ben neta, però no l'he deixat amb la Cube, que no se posàs gelosa.

Novetats cap a Son Macià. 06/11/11.

Una nova sortida, un nou berenar a Son Macià. Aquest cop la proposta ha estat d'en Toni Chapira, ja que va trobar una variant per arribar-hi una vegada hem passat els dos tiranys en pujada.

I novament una altra bicicleta nova. Aquesta vegada en Tià Adrover que ha canviat la Merida Mission per una Specialized Stumpjumper rígida, més idònea pels duatlons, que com a mi, li agrada participar.

Així doncs a les 08:00h era hora de sortida, erem 15 amb ganes de començar, però en Toni ha tingut averia a la roda de darrera.

Una vegada ha estat llest partim, però encara dins el poble ha foradat ... qui? en Toni "Percanses", també conegut com Toni Chapira. Però això ho ha tingut molt bo d'arreglar, se dirigeix cap en Damià (cuñaaaaoo) i li diu: "-Deixa-ho fer, agafaré sa teva", i en Damià que després de moltes setmanes rodant amb sa rígida, per un dia que torna a dur sa doble en Toni li barrina. Així que passadeta per boxes "ca'n Damià", canvi de bicicleta (12,44 segons) i seguim.

De camí a Son Macià pels camins que tan bé ens coneixem, fins al punt indicat on arribat a un encreuament de camins on sempre seguim recta, hem voltat cap a l'esquerra. Poc després a un nou encreuament en Tià Mesquida, es guiri i en Miquel Vidal han tornat a rera.

Avui s'ha unit al grup es meu cunyat, en Mateu, que després d'aprop d'una any sense rodar, fa dues setmanes que s'hi ha posat. Anava tancant es grup i a les pujades l'haviem d'esperar, però tenia moltes ganes d'arribar al berenar.

A aquesta nova variant hem pujat unes pistes de molta pendent, algunes hormigonades, que no han fet més que tenir més ganes d'arribar a Ca'n Bessó.

Una vegada allà hi han hagut dos grups més de mountainbikeros, tal que es Bar estava tot ocupat amb sa nostra taula de 12.

 

Com sempre, bon berenar i bones rialles. Però ses rialles s'han acabat en sortir, ja que s'havia posat a ploure i bufava un bon vent.

Només partir es grup s'ha estirat molt, ja que els de davant han posat un ritme fort. Ens hem tornat a juntar a la carretera de Manacor-Felanitx, però d'aquí fins a La Vila ja no ho hem tornat a fer. Ha estat casi una hora de rodar pràcticament per asfalt, ja que hem fet sa ruta més curta amb es mal temps que feia, sobretot pel vent que ha estones ens obligava a returar. En Mateu i jo hem rodat tot es temps junts els darrers.

Aquí aprofito per criticar un poc al grup, ja que avui era un dia per rodar en grup, de tal manera que no ens afectàs tant es fort vent que bufava, però com es costum casi tothom rodant al seu ritme, tal que quan mirava endevant veia una parella, un totsol, una nova parella, ...

Quan he arribat a Horteta havia fet casi 50 kms., però com si haguessin estat 700, perquè rodar tant de temps amb vent de cara és molt però que molt molest.

Berenar a Horteta. 30/10/11.

La sortida d'avui ha tingut com a novetat es berenar a Horteta al que he convidat a la tropa, i per això mateix començo pel final, pel berenar.

No tot ha de ser rodar i fer excursions, per lo que ja fa un temps que havia dit que quan anàs bé convidaria a berenar a Horteta. Aquesta setmana me venia bé, tot i que sabia que n'hi havia tres que no hi serien ja que eren a fer la volta a Menorca, en Masseno, en Mola i n'Amador.

Hem estat 15 i com que ho havia deixat bastant preparat el vespre anterior, amb una estona hem tingut taula posada i berenàvem.

 

També ha estat la sortida on en Miquel "Firestone" ha presentat sa nova bicicleta, una Specialized Stumpjumper FSR molt guapa i ben equipada. Destaca el manillar ample que li ha montat. Segur que li traurà es suc.

Per lo demés la sortida no ha tingut gaire secret, ja que sense fer-nos enfora de Vilafranca hem rodat cap a Son Pou, hem travessat sa carretera per Es Caparó, pujat a Bonany per Son Elsebits, i una vegada adalt camí del infern cap a sa carretera de Sant Joan - Petra. Tenia pensat tirar cap a Es Ravellar, però un parche d'en Diego ha fet que estassim una estona aturats i ja hem tirat per carretera fins a sa carretera d'Els Calderers per anar cap a Horteta.

Després des berenar tots han tornat cap a La Vila, manco en Jaume i jo que hem voltat cap a Hortella i Son Ramón. Al final només han estat un kms. més, però al final me n'han sortit 44, que ja està be.

Hem quedat pel dimarts de Tots Sants, però n'hi ha que sortirem amb ses bicicletes de carretera.

I Marató Combinat Rte. Es Cruce - 08/12/11

Ja tenim una nova prova organitzada per la Societat Esportiva de Vilafranca!

El recorregut serà des d'El Cruce fins a la plaça Tomeu Penya i tornar a El Cruce. Això son poc més de 6 kms. i se farà dues vegades a la carrera a peu i cinc en bicicleta.
És un circuit pràcticament pla, ja que se rodarà per la via de servei fins al pont que ens durà a l'altre banda de la carretera de Manacor, s'entrarà al poble i mitja volta.
En Tià Adrover i jo ja estam apuntats, a veure quants més s'apunten!

Talaia de la Victòria. Coll Baix. 16/10/11.

Convocatòria: A les 07:00 a Ca na Miquela o a les 08:00 a Sa Pobla on hem quedat amb en Cecilio de Sectamtb qui ens farà de guia.

Aquesta sortida ha estat un èxit de convocatòria, ja que erem 13 que partiem de Vilafranca més 4 "sectarios" i tres estiracames més que s'afagiren al Port d'Alcúdia.

Els matins ja fa una fresqueta considerable i els que venen curts de màniga se freguen de fred que fa. Segurament aquesta sigui la darrera sortida que feim tant prest i passem a l'horari de hivern, sortint a les 08:00h.

Aquesta vegada hem coordinat un poc millor el transport i no hi havia cotxes de més, lo que ha fet que no enrredàssim tant a l'hora de partir.

Hem sortit de Sa Pobla direcció s'Albufera, travessantla fins arribar molt aprop del Restaurant Los Patos. Just allà ens esperaven en Joan Morlà, es guiri i en Xavier i una tropa de moscards.

Del Port hem pegat al poble i n'hem sortit direcció Es Mal Pas, per anar cap al Coll de na Benet. La pujada ha estat curta però tècnica, ja que és empedrada i amb rels. Una vegada a dalt ens hem agrupat. Aquesta ha estat la tònica de la sortida, ja que sient 20 era normal que ens separassim. La baixada ha estat divertida, amb qualque revolt compromés.

Es guiri quan troba un moment fa un poc es indio, que li agrada molt

Arribats aquí se pot pujar a l'Hermita per la pista o per la trialera. Hem triat aquest segona opció, però pràcticament ha estat porteant. Una vegada a dalt novament temps de reagrupament i de mirar ses vistes de sa Badia de Pollença. Entre els Estiracames ja hi ha ganes de berenar, però en Cecilio ens convenç de que val la pena arribar a dalt per les vistes.

Ara toca la pujada fins a sa Talaia. En Cecilio ens avisa de que tot i ser per pista se fa llarga, ja que té trams de bastant de inclinació. I certament se fa llarga. Es tracta d'agafar un ritme suau i intentar conservar-ho i anar fent poc a poc. El grup novament se separa. Novament insistim per berenar, però ens convencen. Falta el darrer bossí, que també és el més difícil, ja que ens toca carregar al la bicicleta a l'esquena ja que la pujada és curta; només uns deu minuts; però amb una forta pendent i per un tirany irregular.

 

Una vegada a dalt hem deixat ses bicicletes acaramullades a una gran fita i hem pujat a peu fins al geodèsic. És ben cert que val la pena pujar-hi. Només son uns 400 mts. d'altura, però la sensació és major. D'aquí dalt se pot veure Formentor, ses dues badies, es Massanella, es Tomir, es Murterar, Sa Pobla, ... i per damunt de tot el gust de ser allà a dalt.

La baixada ha estat estil de pujada, fent-t'ho casi tot caminant. Es guiri i en Miquel Morlà anaven davant de tot i a estones rodaven. Els demés eram una filera de 18 homes/mtb tira tira. Jo a estones m'hi pujava damunt per rodar un poc, però anant tant a poc a poc a fila d'un se feia difícil rodar i tampoc tenia ganes d'anar molestant al personal. Així la baixada s'ha fet llarga.
Hem fet una aturada a la curva on se veu la cala d'es Coll Baix, on fa 3 anys se va matar un "guiri", que no sabia bé on anava i sa bicicleta va quedar al camí però va sortir-hi per davant. Una llàstima.

A partir d'aquí ja hem pogut rodar per la pista que enganxa amb un coll d'asfalt. Al pas d'una barrera en Tomeu s'ha pegat sa quinta o sexta paparra d'es dia, amb sa mala sort de pegar amb la roda trasera d'en Diego amb es coll, quedant-li vermell per culpa de sa cremada. Potser ha estat una sortida massa radical per ell que agafava una mtb per segona vegada, però no ho ha acusat donat la bona forma que té de correr.

Una vegada al Coll de na Benet hem desfet el camí que haviem fet unes hores abans, lo que els darrers kms. els hem fet per carretera per guanyar temps, que s'ens ha fet més tard de lo dessitjat.

Coll de sa línia - Puig de n'Alí. 10/10/11.

Avui ha estat una sortida bona, d'aquestes que disfrutam a cada minut.

Hem quedat a les 07:00h. a Ca Na Miquela. Un poc abans tothom ja era per allà per berenar i veure quants de cotxes feien falta, ja que n'hi havia que volien tornar d'hora.

Així idò hem partit d'hora cap a Inca on hem deixat els cotxes per tal d'arribar rodats a Caimari i començar sa pujada al Coll de sa Batalla en condicions.

Només partir de Caimari en Masseno i en Joan Mola tiren fort. De fet només els vaig veure quan ens reagrupavem. Tira a tira arriban fins a les barreres de la carretera a l'altura dels "merenderos" per començar la part més difícil de la pujada, per lo espenyada que està i per les rampes de formigó.

Novament en Mola tira a tota cap adalt i en Masseno queda un poc més enrera. Jo ho aprofito per agafar la seva roda i pujar a bon ritme. Ens tornam a reagrupar a l'esplanada després de les rampotes.

Poc abans d'aquí ens hem creutat amb un grup de caminants mallorquins que no han tengut gens de seny i baixaven per la trassada més neta, cosa que ha fet que més d'un s'hagi hagut d'aturar. En ser adalt ha estat es tema de conversa.

No enrredam i seguim cap al Salt de la bella dona. Aquest bossí del camí és un gust fer-ho, ja que se conserva molt bé l'empedrat. Una vegada al mirador en Masseno i en Mola no hi eren, senyal que no volien sortir a les fotos.

Hi hem topat a un homme que hi puja tocant una gaita. Ens ha dit que fa uns anys que ho fa cada divendres i diumenge; plogui, fagi neu, vent o sol. Era un bon moment per tornar a fer una foto del grup.

A partir d'aquí se pot rodar ràpid fins a Ca'n Gallet i així ho feim, ja que hi havia ganes de corre i de fer un bon berenar.

Una vegada allà hem topat amb un murero que ens ha acompanyat part del recorregut de Inca a Caimari, que hi pujava per carretera. L'hem convidat a seure a taula i li he dit que miràs sa web, a veure si ho fa.

Rialles i bon rollo, és lo millor de les sortides

Amb panxa plena i cames fredes ha tocat començar sa pujada cap al Coll de sa Línia. De tot d'una hem agafat ritme i hem pujat més o manco agrupats i a bon ritme.

N'hi havia que no hi havien estat, així que no coneixien la pujada, però tampoc la baixada fins a Mancor.

A la baixada si que ens hem separat. A davant en Masseno, en Mola i es guiri a tota. Un poc per darrera en Tià Adrover, en Damià, en Guillem, en Firestone, els germans Chapira i jo. I un poc més enrrere en Pep Mut, es Cubano i n'Esteve. Aquests dos darrers han fet una cata de les pedres del Massanella, però sense conseqüències.

Ens hem reagrupat a la caseta que hi ha a la part final de la baixada. En Masseno ha fet es primer parche des dia. Als 500 mts. novament ens hem aturat ja que ara ha estat es guiri es que ha foradat.

I poc després hem arribat l'encreuament del camí que puja al Puig de n'Alí.

Xerrada de despedida. Es Cubano, en Pep, en Guillem, es guiri i en Firestone s'entornen prest.

La pujada és molt exigent. Son només 2,2 kms. però amb un desnivell de 280 mts.; que si no he ficat sa pota calculant-ho, dona un desnivell mig del 12,5%.

Novament en Mola ha tirat com un "poseso" i només en Tià ha mirat de seguir-ho. Els altres hem anat pujant tira tira, escoltant en Masseno que ens anava anticipant el camí.

Arribats al primer botador hem fet una aturada per agafar aire.

Una vegada arribats al botador, a la dreta segueix un tirany que du adalt del puig. A nosaltres no ens interessava aquesta opció, ja que era hora de baixar. Sa baixada és per un aucinar, on a estones s'ha d'endevinar on és el camí.

En Tià ha caigut casi d'aturat, però amb sa mala sort de caure amb tot el pes del seu cosa sobre la cuixa esquerra, fent-se un bon cop que ens ha tingut una estona aturats. Per sort la cosa ha quedat en un cop i hem pogut seguir fins abaix, sortint a uns 500 mts. de Caimari.

La tornada a Inca en lloc de ser tira a tira ha estat endimoniada, ja que en Mola s'ha posat a estirar.

Gràfica de la sortida. Als kms. 10 i 15,5 se desbarata un poc
ja que els desnivells no son tan exigerats.

Son Servera. 02/10/11.

Ja tenia ganes de tornar a la rutina de les sortides dels diumenges, després de tot l'estiu amb duatlons, noces, una cosa, una altra, ... i aquest diumenge m'he plantat a les 07:20h. a Ca na Miquela a berenar i a tornar a disfrutar d'una sortida en grup.

Ens hem aplegat 10 estiracames que hem partit cap a Son Servera, on un amic d'en Toni Chapira amb 4 companys més ens aplegariem per fer sa ruta per allà.

Aprofito aquesta entrada per fer sa presentació de sa nova montura d'en Jaume Chapira, que a la fi s'ha decidit a comprar una bicicleta que la seva condició mereix; una Specialized Stumpjumper de carbono, amb un grup Sram X9 de 20 velocitats. Ja fa unes setmanes que la té, però amb això d'haver estat uns mesos sense sortir no havia pogut fer sa presentació.

Així idò poc més de les 08:00h. hem començat, baixant cap a Cala Millor per anar vorera la mar fins a sa Punta de n'Amer, on hem voltat pels camins d'allà per seguir cap a S'Illot. Hem seguit fins als camins que enllacen amb les obres de les noves vies del tren Manacor-Artà per pujar cap al Coll de s'Escrivà i baixar fins als camins de darrera el polígon de Son Servera on s'hi fa es duatló de gener.

D'aquí hem anat a berenar a la Taverna Gallega d'un bona variat, però hem estat una hora a taula, cosa que ens ha refredat molt

Tot i haver fet 25 kms., trobavem que havia quedat curta i just per acumular uns kms. més hem rodat fins al mirador de Costa de los Pinos, tot per asfalt, cosa que ha estat pesada.

Allà hem fet unes fotos i un parell de rialles amb n'Esteve, que n'ha mollat un parell a rel d'una guiri un poc curta de roba.

Així idò hem tornat a lloc vorera la mar pel carril bici, sortint al final una sortida de 43 kms.
Per cert, la sortida d'avui "me parece genial".

Duavins. 22/10/11.

Al mes d'octubre se celebrarà la primera edició del duatló Duavins, que l'està organitzant en Joan Carles, amb la intenció de juntar dues de les seves passions, l'esport manifestat amb els triatlons i duatlons i el vi.

Aquest és el cartell de la prova.

Tot i tratar-se de la primera edició, s'està preparant amb intenció de que sigui un event molt reconegut. Basta que visiteu el blog preparat a l'efecte, a www.duavins.com. Ademés s'ha aconseguit la implicació de molta gent, amb el suport de importants patrocinadors.

També podeu gaudir d'un video promocional espectacular.

Si tot va bé jo formaré part de l'organització aquest dia així que no podré participar de la cursa, però al ser també la primera vegada que colaboro, també en tenc moltes ganes.

Bé, vos esperam a tots aquells que tengueu ganes de disfrutar d'un matí d'esport, bona companyia i ... sorpreses, perquè estam convençuts que vos sorprendrà.

Per cert, m'heu vist al minut 1:01 del video?

Combinada de Vilafranca. 03/09/11.

Un any més, com a una activitat més del programa de festes de la Fira des Meló, se tornarà a disputar sa combinada de Vilafranca.
Enguany seran 2,7 km. a peu, 13;5 km. .amb BTT i novament 2,7 km. a peu.
Tornarem a coincidir un bon grapat de vilafranquers i Estiracames.

Tentativa Randa. 24/07/11

Aquesta crònica arriba un poc tard. La veritat és que darrerament tenc el blog un poc descuidat.

Tornaven a ser les 07:00h i no hi havia ruta definida. Com que quan anarem a Randa fa uns mesos me va agradar molt es camí de la Pau de Castelllitx, vaig proposar anar-hi, fent sa mateixa ruta que ferem aquell dia i en ser a Randa ja veuriem si pujavem a Cura o no. La proposta va ser aceptada per majoria absoluta.

Pel camí parlavem si berenar a Montuiri o esperar a Randa, ja que anavem a bon ritme i encara no eren les 09:00h i ja erem a Montuiri. Quedarem que tirariem fins a Randa, així hauriem cobrat gana i el trobariem més bò.

Però just ho acabavem de decidir i en Firestone sent renou al canvi traser. S'atura i comprova que la roldana d'abaix s'ha romput i hi ha bolles per tot. Mala ferida per seguir.

Mentres n'Esteve aprofita per mirar ses pastilles de freno de darrera, que també sentia renou ... n'hi ha una fusa del tot, així que no és bona idea anar a Cura per baixar sense freno.

Aquesta és l'única foto d'aquest dia, que me vaig despistar.

Com que aquests dos no seguirien, varem decidir berenar tots plegats i tiram cap Es Pollensí.

Amb sa panxa plena tiram cap a un pinar de darrera Montuiri on havien rodat es dijous passat amb en Maseno. Va ser divertit ja que hi havia llocs on fer alguna virgueria.

Llàstima de que va ploure i ens varem xopar ben xops. Ja és raro que a juliol de ple ens agafàs una aigüa com aquesta, fins al punt que a un moment donar, aprop de Lloret ens refugiarem dins una caseta d'un bosí que no tenia portal, ja que caia de valent.

L'aigüa ens va acompanyar ja tot es camí, a estones més fluxa.

A Sant Joan ens separerem, ja que jo tornava a casa i ells a La Vila.

Sortida curta. 17/07/11

07:00 a Ca Na Miquela, sabent que sa sortida seria curta, ja que sa majoria volien tornar abans de les 10:00h. Per no fer-nos enfora hem cedit sa iniciativa a en Maseno (com no) tal de voltar aprop de La Vila, tal que hem partit cap Els Calderers per arribar a Sant Joan per sa garriga de darrera sa Cooperativa.

Després hem fet part de sa garriga que hi ha anant a sa carretera de Sineu però avui hem tirat cap a sa possessió de Sa Bastida.

Allà hem tingut sa primera de ses averies, ja que en Tià Mesquida ha chapat sa cadena, però en Maseno duia un eslabó i en uns minuts ja tornava a rodar.

Els altres hem aprofitat per "goitar" sa finca i fer fotos.

Una vegada hem sortit de sa finca, en Maseno ens ha ensenyat trams de camins que al menys jo no havia fet. D'aquí ja hem donat volta per tirar cap es Ravellar i sa carretera Sant Joan - Petra.

Abans però hem hagut de aturar una vegada més per en Tià, i poc després per en Maseno que ha reventat sa càmera de darrera a un bot.

Hem pujat es camí del infern i hem agafat pista cap a La Vila. Els que teniem ganes de berenar hem tirat cap a Son Elsebits i els altres cap avall.

A Es Cruce hi hem arribat per una pista de des camí de Son Elsebits ens ha duit fins es Tejar Balear.

Una vegada berenats no hi havia ganes de rodar i hem tornat directe pels camins que hi he entre els clots.

Una vegada a La Vila despedida i fins a sa pròxima. Com que m'he quedat en ses ganes "d'entrenar" un poc més, ja que acabava ses vacances, he tornat a cases fent uns kilòmetres més dels que vaig habitualment hi m'ha sortit una volta de casi 42 kms.

Capfico al Caló des Serral. Diumenge 03/07/11.

Durant la setmana s’havia xerrat d’anar a donar un banyo a qualque cala i aquesta era sa idea de sa ruta d’aquest diumenge. A les 07:00h. erem 12 i partirem cap a Son Macià, que ja feia temps que no hi anavem a berenar. Cap allà res de nou, fent ses pistes que tantes vegades hem fet i a les que tan habituats estam, llevat d’una pista per darrera Son Pou que jo coneixia i encara no haviem agafat.

A Son Bessó ens clavarem un berenar de senyors, ja que s’equivocaren i enlloc de llom ens feren bistecs de vedella.

En Pep Mut i en Miquel d’Ariany, després de berenar han tornat cap a La Vila, ja que tenien comunió, i poc després ho ha fet es Cubano, ja que a la Maxxis Larssen de darrera li ha sortit un bony i ha decidit fer mitja volta, per si se quedava tirat fos lo més aprop possible.

Així idò els 9 que quedaven hem tirat per carretera i pistes cap a sa carretera de Cales. Una vegada allà en Guillem, en Juame Chapira i en Diego han tornat cap a Son Macià per tornar a cases. Els altres hem tirat cap al camí dels Presos per fer-ho a s’enrevés de lo que estam avessats a fer-ho. Sa pujada ha estat dura, ademés de que feia un solarro; però per altra banda hem disfrutat de sa baixada fins a sa carretera, molt ràpida. Tant n’Esteve com en Xavier era la primera vegada que hi eren.

D’aquí travessam sa carretera i per avall, però amb sa variació que en arribar al principi des torrent ens hem desviat cap a l’esquerra per una pista que du a un chalet, però que poc abans se desvia a l’esquerra i per avall cap al Caló des Serral. En Miquel Firestone ja hi havia estat i ha pensat que seria bona idea ensenyar-nos-la.

Així idò, un poc de Full Monty, i a refrescar-nos.

Caló des Serral

Com que de cada vegada feia més calor hi hem estat poc temps i hem partit.

Hem pujat pes tirany que baixa a sa cala, però en lloc de tornar pes camí que enllaça amb es Presos, ho hem fet per sa continuació de sa pista abans mencionada, passant per davant s’agroturisme Son Joseph de Baix, fins arribar a sa carretera de Portocristo-Portocolom. A partir d’aquí ha tocat una estona de carretera, ja que hem remontat fins al primer desviament passat el de Son Macià. Hem fet una pista bastant llarga que hem enllaçat amb Es Fangar.

D’aquí a La Vila hem anat alternant camins d’asfalt amb pistes. Es ritme no era gaire bò, però ja duiem uns 50 kms. a les cames i tocava dossificar per poder arribar. Lo darrer ho hem fet per sa carretera de Felanitx-Vilafranca i ja tothom rodava al seu ritme.

Al final ens han sortit uns 65 kms. Els 6 valents que l’hem fet sencera hem estat en Maseno, Esteve, Miquel, Xavier, Guiri i un servidor. Molt bona sortida.

Berenar a Lloret. Diumenge 26/06/11.

07:00h. a Ca Na Miquela. Presents: Diego, Jaume Chapira, Guillem, Maseno, Molondro, Miquel d’Ariany, Pipo i un servidor.

Ningú té idea de quina ruta fer, però no tenim ganes de fer-la llarga. Aixì idò tiram cap als Calderers deixant que en Maseno dugui sa iniciativa i d’aquesta manera tornar a conèixer qualque camí més d’aquests que pareix que només el coneix. Estam aprop d’una hora fent camins enrevoltant San Joan, fins que una vegada travessada sa carretera de Sineu, ens duu per una pista cap a Lloret. Per aquí aprofitam per fer una foto de grup, perquè tenim una vista priviegiada des pla de Mallorca, amb Tramuntana als fons. Es dia és molt molt clar, però fa un horatge que fa que no tenguem calor.

Com que no tenim clar on berenar, tiram cap a sa voltadora de Sineu i es darrer bossí el feim per asfalt. En presentam allà a les 08:45h i sa madona ens diu que no ens pot fer berenar fins passada mija hora perquè no ha arribat sa carretera ... mitja hora!! Madona no vos volem sentir xerrar de crisi, eh!! Tornam a agafar bicicletes i cap a Ca’n Puchet a Lloret. Com que ja tenim gana hi anam per sa carretera tirant bastant fort, tal que en Maseno i en Guillem s’adelanten un bon tros als demés.

En 20 minuts ja som a puesto i disfrutam d’un bon berenar.

Per tornar cap a La Vila, novament tenirem sa sort de conèixer més camins de per Lloret, sobretot els d’una garriga motl tupida, on s’hi estava molt fresc i ferem un parell de baixadetas.

En tocar carretera no la deixarem fins casi arribats a San Joan, on encara ferem es pinar que haviem fet es diumenge passat, però l’enrevés.

I ja al final, via de servei fins a La Vila.

Si mateix sortiren 45 kms. en poc més de 3,5 hores.