Ja feia dues setmanes que no havia pogut sortit amb es grup i en tenia moltes ganes. Ahir tenia mal d’esquena, i avui matí encara me durava, però ses ganes m’han pogut.
Hi havia dues sortides planificades. Sa primera era a sa Comuna de Bunyola i havien quedat a les 07:00h, i els altres a les 08:00h a Ca Na Miquela.
Erem en Jaume “Chapira”, “es cubano”, en Guillem, en Miquel Rigo, un servidor i en Diego que estrenava bicicleta després de mesos amb una Conor petita de talla.
Mentres feiem es cafè, se comentava sa sortida des dijous horabaixa amb en Masseno i com que als que hi varen anar els va agradar varem dir de repetir-la.
Es camins a fer estaven per unes garrigues entre San Joan, Sineu i Lloret i per no partir directamente cap a San Joan, varem tirar cap el pinar de darrera sa benzinera. Allà en Jaume va volen comprovar sa resistència de ses pedres i s’hi va tirar de cap cap a una, però no hi va haver ferits, ni sa pedra ni en Jaume.
Des camí d’Hortella dirarem cap al camí d’Horteta i al de Consolació. Al darrer camí abans d’arribar al poble voltarem a la dreta, endinsant-nos a un pinar on varem fer unes fotos baixant tiranys curts però amb molta pendent.
Aquesta garriga pareixia petita, però a la vegada i havia distints camins que hi creuaven per dedins, així que té altres possibilitats. És una bona opció per anar-hi un dia que tengui poc temps, només per veure que més hi ha.
D’aquí creuarem sa carretera de San Joan – Montuiri per rodar per distints camins asfaltats combinats amb garrigues, així fins a arribar a sa carretera San Joan – Sineu, d’on tirarem cap a Es Ravellar, però no agafarem ses pistes des circuit des duatló, sino que tirarem cap l’altre garriga, que no sé que nom.
 |
| Foto de grupo. Tots amb sa nova equipació d'estiu. |
Sense entrar al poble arribarem fins als Calderers, on vaig propasar pujar direcció cap a Bonany per un camí que hi surt d’una finca propera. Es problema és que la mitat volien arribar prest a La Vila, però en Guillem sabia que hi havia una desviacció que ens duria per avall a Es Cremat i no importaria pujar adalt.
Tenia moltes ganes de conèixer aquest camí i sa veritat és que me va sorprende lo interessant que és, ja que té estones on rodavem per s’ombra de sa garriga i ja més amunt es camí se torna molt exigent, obligant a tirar de tot es desarrollo i ademés no hi ha ombra que doni fresqueta. Com que en Guillem i jo ens posarem a tirar varem passar de molt sa desviacció que sercavem, fins al punt que casi eram adalt.
Tot i així tornarem a rera i trovarem sa desviación. D’aquí uns 5 minuts de baixada ràpida interrumpida per una pared i una tanca.
A les 10:30h tornavem a ser a Ca Na Miquela per berenar.
Va ser una sortida de només uns 30 kms., però molt entretenguda.
 |
| Una de ses curiositats va ser trobar diverses tortugues fent sa pujada a Bonany |
