I Marató Combinat Rte. Es Cruce - 08/12/11

Ja tenim una nova prova organitzada per la Societat Esportiva de Vilafranca!

El recorregut serà des d'El Cruce fins a la plaça Tomeu Penya i tornar a El Cruce. Això son poc més de 6 kms. i se farà dues vegades a la carrera a peu i cinc en bicicleta.
És un circuit pràcticament pla, ja que se rodarà per la via de servei fins al pont que ens durà a l'altre banda de la carretera de Manacor, s'entrarà al poble i mitja volta.
En Tià Adrover i jo ja estam apuntats, a veure quants més s'apunten!

Talaia de la Victòria. Coll Baix. 16/10/11.

Convocatòria: A les 07:00 a Ca na Miquela o a les 08:00 a Sa Pobla on hem quedat amb en Cecilio de Sectamtb qui ens farà de guia.

Aquesta sortida ha estat un èxit de convocatòria, ja que erem 13 que partiem de Vilafranca més 4 "sectarios" i tres estiracames més que s'afagiren al Port d'Alcúdia.

Els matins ja fa una fresqueta considerable i els que venen curts de màniga se freguen de fred que fa. Segurament aquesta sigui la darrera sortida que feim tant prest i passem a l'horari de hivern, sortint a les 08:00h.

Aquesta vegada hem coordinat un poc millor el transport i no hi havia cotxes de més, lo que ha fet que no enrredàssim tant a l'hora de partir.

Hem sortit de Sa Pobla direcció s'Albufera, travessantla fins arribar molt aprop del Restaurant Los Patos. Just allà ens esperaven en Joan Morlà, es guiri i en Xavier i una tropa de moscards.

Del Port hem pegat al poble i n'hem sortit direcció Es Mal Pas, per anar cap al Coll de na Benet. La pujada ha estat curta però tècnica, ja que és empedrada i amb rels. Una vegada a dalt ens hem agrupat. Aquesta ha estat la tònica de la sortida, ja que sient 20 era normal que ens separassim. La baixada ha estat divertida, amb qualque revolt compromés.

Es guiri quan troba un moment fa un poc es indio, que li agrada molt

Arribats aquí se pot pujar a l'Hermita per la pista o per la trialera. Hem triat aquest segona opció, però pràcticament ha estat porteant. Una vegada a dalt novament temps de reagrupament i de mirar ses vistes de sa Badia de Pollença. Entre els Estiracames ja hi ha ganes de berenar, però en Cecilio ens convenç de que val la pena arribar a dalt per les vistes.

Ara toca la pujada fins a sa Talaia. En Cecilio ens avisa de que tot i ser per pista se fa llarga, ja que té trams de bastant de inclinació. I certament se fa llarga. Es tracta d'agafar un ritme suau i intentar conservar-ho i anar fent poc a poc. El grup novament se separa. Novament insistim per berenar, però ens convencen. Falta el darrer bossí, que també és el més difícil, ja que ens toca carregar al la bicicleta a l'esquena ja que la pujada és curta; només uns deu minuts; però amb una forta pendent i per un tirany irregular.

 

Una vegada a dalt hem deixat ses bicicletes acaramullades a una gran fita i hem pujat a peu fins al geodèsic. És ben cert que val la pena pujar-hi. Només son uns 400 mts. d'altura, però la sensació és major. D'aquí dalt se pot veure Formentor, ses dues badies, es Massanella, es Tomir, es Murterar, Sa Pobla, ... i per damunt de tot el gust de ser allà a dalt.

La baixada ha estat estil de pujada, fent-t'ho casi tot caminant. Es guiri i en Miquel Morlà anaven davant de tot i a estones rodaven. Els demés eram una filera de 18 homes/mtb tira tira. Jo a estones m'hi pujava damunt per rodar un poc, però anant tant a poc a poc a fila d'un se feia difícil rodar i tampoc tenia ganes d'anar molestant al personal. Així la baixada s'ha fet llarga.
Hem fet una aturada a la curva on se veu la cala d'es Coll Baix, on fa 3 anys se va matar un "guiri", que no sabia bé on anava i sa bicicleta va quedar al camí però va sortir-hi per davant. Una llàstima.

A partir d'aquí ja hem pogut rodar per la pista que enganxa amb un coll d'asfalt. Al pas d'una barrera en Tomeu s'ha pegat sa quinta o sexta paparra d'es dia, amb sa mala sort de pegar amb la roda trasera d'en Diego amb es coll, quedant-li vermell per culpa de sa cremada. Potser ha estat una sortida massa radical per ell que agafava una mtb per segona vegada, però no ho ha acusat donat la bona forma que té de correr.

Una vegada al Coll de na Benet hem desfet el camí que haviem fet unes hores abans, lo que els darrers kms. els hem fet per carretera per guanyar temps, que s'ens ha fet més tard de lo dessitjat.

Coll de sa línia - Puig de n'Alí. 10/10/11.

Avui ha estat una sortida bona, d'aquestes que disfrutam a cada minut.

Hem quedat a les 07:00h. a Ca Na Miquela. Un poc abans tothom ja era per allà per berenar i veure quants de cotxes feien falta, ja que n'hi havia que volien tornar d'hora.

Així idò hem partit d'hora cap a Inca on hem deixat els cotxes per tal d'arribar rodats a Caimari i començar sa pujada al Coll de sa Batalla en condicions.

Només partir de Caimari en Masseno i en Joan Mola tiren fort. De fet només els vaig veure quan ens reagrupavem. Tira a tira arriban fins a les barreres de la carretera a l'altura dels "merenderos" per començar la part més difícil de la pujada, per lo espenyada que està i per les rampes de formigó.

Novament en Mola tira a tota cap adalt i en Masseno queda un poc més enrera. Jo ho aprofito per agafar la seva roda i pujar a bon ritme. Ens tornam a reagrupar a l'esplanada després de les rampotes.

Poc abans d'aquí ens hem creutat amb un grup de caminants mallorquins que no han tengut gens de seny i baixaven per la trassada més neta, cosa que ha fet que més d'un s'hagi hagut d'aturar. En ser adalt ha estat es tema de conversa.

No enrredam i seguim cap al Salt de la bella dona. Aquest bossí del camí és un gust fer-ho, ja que se conserva molt bé l'empedrat. Una vegada al mirador en Masseno i en Mola no hi eren, senyal que no volien sortir a les fotos.

Hi hem topat a un homme que hi puja tocant una gaita. Ens ha dit que fa uns anys que ho fa cada divendres i diumenge; plogui, fagi neu, vent o sol. Era un bon moment per tornar a fer una foto del grup.

A partir d'aquí se pot rodar ràpid fins a Ca'n Gallet i així ho feim, ja que hi havia ganes de corre i de fer un bon berenar.

Una vegada allà hem topat amb un murero que ens ha acompanyat part del recorregut de Inca a Caimari, que hi pujava per carretera. L'hem convidat a seure a taula i li he dit que miràs sa web, a veure si ho fa.

Rialles i bon rollo, és lo millor de les sortides

Amb panxa plena i cames fredes ha tocat començar sa pujada cap al Coll de sa Línia. De tot d'una hem agafat ritme i hem pujat més o manco agrupats i a bon ritme.

N'hi havia que no hi havien estat, així que no coneixien la pujada, però tampoc la baixada fins a Mancor.

A la baixada si que ens hem separat. A davant en Masseno, en Mola i es guiri a tota. Un poc per darrera en Tià Adrover, en Damià, en Guillem, en Firestone, els germans Chapira i jo. I un poc més enrrere en Pep Mut, es Cubano i n'Esteve. Aquests dos darrers han fet una cata de les pedres del Massanella, però sense conseqüències.

Ens hem reagrupat a la caseta que hi ha a la part final de la baixada. En Masseno ha fet es primer parche des dia. Als 500 mts. novament ens hem aturat ja que ara ha estat es guiri es que ha foradat.

I poc després hem arribat l'encreuament del camí que puja al Puig de n'Alí.

Xerrada de despedida. Es Cubano, en Pep, en Guillem, es guiri i en Firestone s'entornen prest.

La pujada és molt exigent. Son només 2,2 kms. però amb un desnivell de 280 mts.; que si no he ficat sa pota calculant-ho, dona un desnivell mig del 12,5%.

Novament en Mola ha tirat com un "poseso" i només en Tià ha mirat de seguir-ho. Els altres hem anat pujant tira tira, escoltant en Masseno que ens anava anticipant el camí.

Arribats al primer botador hem fet una aturada per agafar aire.

Una vegada arribats al botador, a la dreta segueix un tirany que du adalt del puig. A nosaltres no ens interessava aquesta opció, ja que era hora de baixar. Sa baixada és per un aucinar, on a estones s'ha d'endevinar on és el camí.

En Tià ha caigut casi d'aturat, però amb sa mala sort de caure amb tot el pes del seu cosa sobre la cuixa esquerra, fent-se un bon cop que ens ha tingut una estona aturats. Per sort la cosa ha quedat en un cop i hem pogut seguir fins abaix, sortint a uns 500 mts. de Caimari.

La tornada a Inca en lloc de ser tira a tira ha estat endimoniada, ja que en Mola s'ha posat a estirar.

Gràfica de la sortida. Als kms. 10 i 15,5 se desbarata un poc
ja que els desnivells no son tan exigerats.

Son Servera. 02/10/11.

Ja tenia ganes de tornar a la rutina de les sortides dels diumenges, després de tot l'estiu amb duatlons, noces, una cosa, una altra, ... i aquest diumenge m'he plantat a les 07:20h. a Ca na Miquela a berenar i a tornar a disfrutar d'una sortida en grup.

Ens hem aplegat 10 estiracames que hem partit cap a Son Servera, on un amic d'en Toni Chapira amb 4 companys més ens aplegariem per fer sa ruta per allà.

Aprofito aquesta entrada per fer sa presentació de sa nova montura d'en Jaume Chapira, que a la fi s'ha decidit a comprar una bicicleta que la seva condició mereix; una Specialized Stumpjumper de carbono, amb un grup Sram X9 de 20 velocitats. Ja fa unes setmanes que la té, però amb això d'haver estat uns mesos sense sortir no havia pogut fer sa presentació.

Així idò poc més de les 08:00h. hem començat, baixant cap a Cala Millor per anar vorera la mar fins a sa Punta de n'Amer, on hem voltat pels camins d'allà per seguir cap a S'Illot. Hem seguit fins als camins que enllacen amb les obres de les noves vies del tren Manacor-Artà per pujar cap al Coll de s'Escrivà i baixar fins als camins de darrera el polígon de Son Servera on s'hi fa es duatló de gener.

D'aquí hem anat a berenar a la Taverna Gallega d'un bona variat, però hem estat una hora a taula, cosa que ens ha refredat molt

Tot i haver fet 25 kms., trobavem que havia quedat curta i just per acumular uns kms. més hem rodat fins al mirador de Costa de los Pinos, tot per asfalt, cosa que ha estat pesada.

Allà hem fet unes fotos i un parell de rialles amb n'Esteve, que n'ha mollat un parell a rel d'una guiri un poc curta de roba.

Així idò hem tornat a lloc vorera la mar pel carril bici, sortint al final una sortida de 43 kms.
Per cert, la sortida d'avui "me parece genial".