Avui ha estat una sortida bona, d'aquestes que disfrutam a cada minut.
Hem quedat a les 07:00h. a Ca Na Miquela. Un poc abans tothom ja era per allà per berenar i veure quants de cotxes feien falta, ja que n'hi havia que volien tornar d'hora.
Així idò hem partit d'hora cap a Inca on hem deixat els cotxes per tal d'arribar rodats a Caimari i començar sa pujada al Coll de sa Batalla en condicions.
Només partir de Caimari en Masseno i en Joan Mola tiren fort. De fet només els vaig veure quan ens reagrupavem. Tira a tira arriban fins a les barreres de la carretera a l'altura dels "merenderos" per començar la part més difícil de la pujada, per lo espenyada que està i per les rampes de formigó.
Poc abans d'aquí ens hem creutat amb un grup de caminants mallorquins que no han tengut gens de seny i baixaven per la trassada més neta, cosa que ha fet que més d'un s'hagi hagut d'aturar. En ser adalt ha estat es tema de conversa.
No enrredam i seguim cap al Salt de la bella dona. Aquest bossí del camí és un gust fer-ho, ja que se conserva molt bé l'empedrat. Una vegada al mirador en Masseno i en Mola no hi eren, senyal que no volien sortir a les fotos.
Hi hem topat a un homme que hi puja tocant una gaita. Ens ha dit que fa uns anys que ho fa cada divendres i diumenge; plogui, fagi neu, vent o sol. Era un bon moment per tornar a fer una foto del grup.
A partir d'aquí se pot rodar ràpid fins a Ca'n Gallet i així ho feim, ja que hi havia ganes de corre i de fer un bon berenar.
Una vegada allà hem topat amb un murero que ens ha acompanyat part del recorregut de Inca a Caimari, que hi pujava per carretera. L'hem convidat a seure a taula i li he dit que miràs sa web, a veure si ho fa.
 |
| Rialles i bon rollo, és lo millor de les sortides |
Amb panxa plena i cames fredes ha tocat començar sa pujada cap al Coll de sa Línia. De tot d'una hem agafat ritme i hem pujat més o manco agrupats i a bon ritme.
N'hi havia que no hi havien estat, així que no coneixien la pujada, però tampoc la baixada fins a Mancor.
A la baixada si que ens hem separat. A davant en Masseno, en Mola i es guiri a tota. Un poc per darrera en Tià Adrover, en Damià, en Guillem, en Firestone, els germans Chapira i jo. I un poc més enrrere en Pep Mut, es Cubano i n'Esteve. Aquests dos darrers han fet una cata de les pedres del Massanella, però sense conseqüències.
Ens hem reagrupat a la caseta que hi ha a la part final de la baixada. En Masseno ha fet es primer parche des dia. Als 500 mts. novament ens hem aturat ja que ara ha estat es guiri es que ha foradat.
I poc després hem arribat l'encreuament del camí que puja al Puig de n'Alí.
 |
| Xerrada de despedida. Es Cubano, en Pep, en Guillem, es guiri i en Firestone s'entornen prest. |
La pujada és molt exigent. Son només 2,2 kms. però amb un desnivell de 280 mts.; que si no he ficat sa pota calculant-ho, dona un desnivell mig del 12,5%.
Novament en Mola ha tirat com un "poseso" i només en Tià ha mirat de seguir-ho. Els altres hem anat pujant tira tira, escoltant en Masseno que ens anava anticipant el camí.
Arribats al primer botador hem fet una aturada per agafar aire.
Una vegada arribats al botador, a la dreta segueix un tirany que du adalt del puig. A nosaltres no ens interessava aquesta opció, ja que era hora de baixar. Sa baixada és per un aucinar, on a estones s'ha d'endevinar on és el camí.
En Tià ha caigut casi d'aturat, però amb sa mala sort de caure amb tot el pes del seu cosa sobre la cuixa esquerra, fent-se un bon cop que ens ha tingut una estona aturats. Per sort la cosa ha quedat en un cop i hem pogut seguir fins abaix, sortint a uns 500 mts. de Caimari.
La tornada a Inca en lloc de ser tira a tira ha estat endimoniada, ja que en Mola s'ha posat a estirar.
 |
| Gràfica de la sortida. Als kms. 10 i 15,5 se desbarata un poc ja que els desnivells no son tan exigerats. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada