Calendari Sortides 2013

Enguany volem ser més ordenats i volem tenir un calendari de les sortides que farem, tal que tothom sàpiga quines son ... i com no tothom està convidat !!!
Mirau la pàgina creada a aquest efecte.

Berenar de Nadal. 16/12/12

La sortida d'aquest diumenge no ha estat pensada per fer una bona excursió, ni cap ruta nova. Per no haver de fer un dinar o sopar de Nadal (ja n'hi ha a bastament), s'ha pensat en fer la trobada del grup mijtançant un berenar, i com no el lloc elegit havia de ser Ca'n Bessó a Son Macià.

El lloc i l'hora de trobada com sempre, Ca Na Miquela a les 08:00 h. i a rodar. Hem estat 18, més en Miquel Rigo i en Diego que hi han anat en cotxe. El ritme de la sortida ha estat relaxat, amb xerrades i rialles i amb ganes d'arribar i gaudir del berenar.

Parche d'en Joan Vidal i aprofitam per ajustar les pastilles davanteres d'en Jaume Mascaró

Es Cubano .... es puta amo de sa festa i de Ca´n Bessó

Molts d'anys !!!

Castell d'Alaró - Es Freus. 25/11/12

Aquesta sortida ha estat fruit de la improvisació i de la inconformitat ... sona radical, eh?

Es dissabte, mentres feiem es cafè en Damià i jo, xerravem que novament estavem atravessant una temporada on no feim excursions fora del nostre redol. Ens hem acomodat, i això comença a avorrir. Així començarem a llistar sortides que podem fer, sobretot per Tramuntana i d'entre elles ens varem quedar amb Alaró per estar més aprop. En Pep que també hi era se va apuntar. També ho varen fer es Cubano i en Jaume Chapira.

Quedam a les 07:00h a CNM, una panchada de son per acabar partint a les 07:40h, ... no n'aprenem.

En arribar a Alaró partim cap a Es Verger. Com que hem perdut molt de temps per partir, no sabem si ja berenarem en arribar-hi, però esperam a decidir-ho adalt. Pujam tira tira. En Damià i jo ens avançam un poc; en Jaume i en Juanmi venen un poc després i en Pep se retrassa.

Pujam més ràpid de lo que pensavem i en haver fet un parell de fotos seguim cap al Pla des Pouet. Allà ens reagrupam i tiram cap al Castell, intentant ciclar lo màxim, però és inevitable posar peu, sobretot a les escales finals.

Crec que fa vint anys que no havia tornat adalt, al refugi. Lo normal d'aquesta ruta es tirar cap a Orient en arribat al Pla des Pouet, però tots hem estat molt contents d'haver-hi pujat, perquè les vistes aquí adalt son espectaculars i amb la boira baixa que hi havia avui teniem una panoràmica diferent; a més a més n'hi havia qualqun que no hi havia estat mai.

El darrer tram d'escalons és espectacular. Permet treure moltes fotos originals.

En Jaume és mooolt bò fent fotos. Aspira a que una foto seva surti al Temps de IB3.

Berenam aquí adalt, sercant es sol perquè fa rasca. Cafetet al refugi i després de xerrar una estona amb un grup que berenava sobre les possibilitats que teniem apart de baixar a Orient, partim ... cap a Orient.

La baixada és una passada. Tiram cap avall, controlant perquè està un poc "Beixat" jejeje (Betis 1 - Madrid 0) però passant molt de gust a les zones trialeres, botant rels, sortetjant les llosses, ... vamos que hem pateat una bona estona.

Una vegada a la carretera "tertuliam" una estona si tornar ja o arribar al salt des Freu. En Damià insisteix molt i hi anam per asfalt. En poc més de vint minuts hi arribam però, no hi ha aigua !!! Amb lo que ha plogut darrerament.

D'aquí tornam a Orient i cap a Alaró per asfalt, perquè no volem fer tard.

Ens quedam amb les ganes de tornar per aquesta zona, ja que hi ha molts de llocs que tenim pendent, com el camí de Solleric cap a Tossals, el pas de s'Escaleta, Coanegra, ...

Què és de guapa Tramuntana !!!

Tampoc no he descansat tant!!

No vos penseu que es descans està durant tant ... lo que passa és que hi ha poques ganes d'escriure i m'estim més aprofitar el temps per rodar, correr i si se pot, nedar.

De fet, al meu cas, el descans va durar unes setmanes i poc a poc vaig tornar a sortir a rodar. Com se nota quan ha estat aturat un periode de temps considerable. A les primeres sortides de mtb feia uns 30-35 kms. tot sol i arribava cansat. Més cansat que al maig que els diumenges feiem sortides de 65-80 kms. i arribava a casa bé.

Els Estiracames han seguit sortint aquest temps, però a l'estiu passa lo que passa. Tots tenim més temps ja que es dia és més llarg, vacances, ... i tant podia ser que un dia en sortissin dos es capvespre, com l'endemà dos ho fessin el dematí, de tal manera que la sortida dels diumenges ja no era la referència, allà on ens aplegam la majoria.

Però a anat passant es temps i es diumenges tornen a ser la cita semanal.

Jo per la meva banda, l'estiu l'he dedicat als duatlons de la Challenge, tal com vaig fer l'any passat, però amb la diferència de que l'any passat vaig fer una crònica de cada duatló i enguany res de res ... lo que vos deia al principi d'aquesta entrada, poques ganes d'escriure i prioritzar la dedicació del temps. Poc a poc he anat intensificant els entrenos, sobretot els de carrera a peu i he arribat a novembre amb molt bones sensacions i amb ganes d'acabar l'any bé.

Per donar un poc de vida a aquesta entrada he afagit distintes fotos d'aquest periodo d'estiu i tardor, així voreu que és cert que hem existit.

En Damià va veure un euro a l'arena de la Punta de n'Amer i no volia deixar passar l'oportunitat

A peu després de la T2 al duatló de Vilafranca. En Damià me duia uns segons de ventatge i tocava acelerar per agafar-ho. Ens jugavem la tercera plaça del podi local !!!

Duatló d'Artà. En Damià va caure a la primera volta mtb fent-se mal al canell de la ma dreta.
Quina pena, perquè estavem picats des del duató de La Vila.

23 de setembre. Sortida clàsica fins a Son Macià i com no un bon berenar.

12 d'octubre. Una altra de les clàsiques que fiem 2 o 3 pics a l'any: Bonany, Petra, Sta. Margalida, Carrerases, Mont-Blanc, S'Avalleta i cap a La Vila.
Aquí feim bulla amb un bony de la rota davantera d'en Toni Puil.

4 Hores Non Stop Teka. A la fi; després de xerrar-ne durant anys; he participat a aquesta cursa mtb, amb en Wiro (company de la Volcat) i dos companys de sortides de Palma.

Periode de descans, ... torno a ser pare!!

Com podeu veure vaig un poc retrassat a l'hora de penjar les sortides, però a més a més ja fa un parell de setmanes que no n'hi ha. Això és degut a que des de fa dues setmanes torno a ser pare i clar, no hi ha temps per tot.

Per més fer, tenc uns companys de sortides que no son molt de l'escriure ni de les fotos i no tenim cròniques de les sortides dels diumenges ... aaaii!! m'hauré de sercar un becari !! jejejeje

Dit això, tan prest com me pugui reincorporar a les sortides dels diumenges, aniré penjants les cròniques de les sortides.

Nou company. Diumenge 17/06/12.

Com se nota que la gent va de platja. De cada vegada som manco els diumenges. A més a més amb el dia llarg n'hi ha que surten entre setmana.

Avui hem tengut companyia nova, ja que durant la setmana s'ha posat amb contacte amb mi en Xavier i s'ha apuntat per sortir amb nosaltres. Els altres eren en Damià i en Pep.

No ens complicat molt, i per donar la benvinguda com cal a en Xavier hem tirat cap a Son Macià. La ruta la de sempre, tot i que per en Xavier ha estat nova (si segueixes amb nosaltres te l'apendràs).

Hem rodat a bon ritme i nomès a les trialeres ens hem separat un poc, però en Xavier demostra tenir maneres.

En hora i mitja ja seiem a Can Bessó i hem berenat ben a gust, ja que darrerament en Toni ens tenia "castigats" a berenar a forns. En Xavier ha pogut disfrutar del berenar preferit dels Estiracames.

Per tornar no teniem gaire ganes de rodar. Comença a fer calor i hem estat 45 minuts asseguts, així que tornam per la carretera del Villamiel, camí del Pla de Son Llodrà, camí de Son Moix, Son Pou i a les 11:00 ja hi som.

Jo acompanyo en Xavier un bossí fins a caseva i quan som a cases n'he fet 55. No està malament per un dia de pardaleria ...

Algaida. Diumenge 03/06/12

Com un diumenge més, a l'hora de partir no sabiem cap a on fer-ho. En Toni Chapira, que darrerament du la iniciativa per decidir on fer les sortides, proposa fer la mateixa sortida que ja va fer fa tres setmanes, perquè dels 6 que eren aquell dia avui ell és l'únic que repeteix, i com que en varen xerrar molt bé no ha trobat ningú  fent-li la contrària.

La idea és arribar fins a Algaida per una banda de la carretera de Manacor, berenar ràpid a un forn i tornar per l'altre banda. Així que hem partit direcció Lloret, pels Calderers, Tagamament i Son Brondo, però davant les cases en lloc de seguir recte cap a Lloret hem voltat a l'esquerra. Per aquí hem seguit per carreteretes d'asfalt fins agafar una pista que ja haviem fet un dia tornant de Pina. D'aquesta pista hem anant enganxant-ne una darrera l'altra fins que ens hem presentat al pont de la carretera que du al bou de n'Osborne (pintat amb la camiseta de l'A.Baleares des de fa unes setmanes).

Fins aquí tot ha estat per asfalt o pistes molt ràpides, lo que ha fet que en Toni rodàs a tota. En Jaume Chapira anava un poc tocat que darrerament no està fi, i n'Esteve tampoc no anava sobrat perquè durant la setmana ha estat amb sa panxa espenyada (de cagarela).

I a partir d'aquí sa sortida ha canviat. Ens hem ficat a un bosc, rodant per pistes i tiranys. Ha estat un tram curt, de uns 10 minuts, però més divertit que lo fet fins aquest moment. Després hem sercar un forn a Algaida que ens agradàs i hem fet 10 minuts d'aturada.
N'Esteve ha decidit tornar tira tira per sa via de servei i els demés hem sortit d'Algaida direcció Llucmajor, però al poc temps ja ens hem desviat a una pista de l'esquerra. A partir d'aquí jo no coneixia res i la veritat que m'ha sorprès molt. Hem rodat per dins pinars amb constants canvis de desnivell, zones rocoses i tècniques i qualque pas que s'havia de fer a peu. Així fins que hem arribat a les faldes del Puig de ses Bruixes i d'aquí novament a la carretera.
Després hem enganxat amb el Camí de la Pau de Castellitx, primer el tram asfaltat i després per les cases fins arribar a la via de servei, que ja ens ha duit fins a La Vila.
Han estat 54 kms. a un ritme de casi 19 kms./h. Com se pot comprovar no hi ha cap foto, perquè al ritme que ha marcat en Toni durant les poc més de tres hores era imposible aturarme a fer fotos.

Rotana i Puig de Son Talent. Diumenge 27/05/12.

Avui ens tocava excursió al Parc natural d’Aubarca, però degut a la calor tan forta que fa des de fa dues setmanes hem decidit deixarla per quan acabi l’estiu, que per allà no hi ha cap ombra.

Com que no hi havia ruta definida he proposat fer l’excursió que a la fi hem fet, ja que no hi havia estat. En Toni Chapina ha fet de guia, ja que coneix bé els camins cap aquella zona. La proposta era berenar al forn de Sant Llorenç.

Així que pasades les 07:30 hem partit, per la via de servei cap al camí de Son Elzebits i direcció Manacor. Fins que no hem estat aprop de Manacor la majoria de camins han estat d’asfalt, però a mida que ens apropavem a Rotana tot era pista rodadora.

Només havia estat un cop a Rotana i havia era es vespre, així que no havia gaudit de la vista tan agradable que proporciona, jardins, camp de golf, les cases.

Sortint de la finca de tot d’una agafam un camí a l’esquerra des que en Toni Chapira en sabia coses però mai havia agafat. Va ser curt, però ens va apropar a Manacor.

Ja sortint de Manacor anam pel camí de Sa Murtera per fer la pujada del Puig de Son Talent. És curta, però amb una rampa de 100 mts. que te deixa sense alè.

Fins a Sant Llorenç combinarem asfalt amb camins entres sembrats. Rodant a bon ritme arribarem fins a Sant Llorenç i per no enrredar anarem directe al forn per benerar ràpid, que avui tots teniem ganes de tornar aviat.

El camí de tornada va ser per camins i pistes paral·lels als d’anada, però rodarem bastant aviat, fent-ho a estones entre 35 i 40  kms/h.

Al arribar a cases a mi m’han sortit 64 kms., bastant bé considerant que poc després de les 11 ja era a cases.

Sa Costera. 13/05/12.

A la fi ha arribat es dia de Sa Costera. Tants d'anys sentint a gent xerrar d'aquesta excursió, del Coll de Biniamar, de la carretera de Sa Calobra, i avui me tocava a mi i a qualque altre Estiracames que tampoc no l'havia fet.

A les 06:45h. erem 6 a CNM. Però casi ens quedam en 5, ja que sa forca Fox F100 de sa Spezialized d'en Damià ha dit basta i no afagava aire. Eren ja uns mesos de inflarla a cada sortida i d'avui no ha passat. De tot d'una no volia venir, però jo li he oferit sa Willier i hem partit a cases a sercar-la, tot i que després en Jaume Chapira ha contestat un SMS i li ha deixat sa seva, així ha pogut fer sa sortida amb una doble.
Els restants d'avui son en Toni Puil, n'Esteve, en Pep Mut i en Firestone.

Amb tot això hem sortit amb retràs i quan hem arribat al Mirador de ses Barques ja eren casi les 08:30h. Als 10 minuts ja erem camí de Balitx d'Avall. Arribats a Balitx d'enmig ha tocat la foto al "Bou".

 Després en Toni Puil i jo hem agafat el camí vell per arribar fins abaix, mentres que els altres han seguit per la pista. Després de més de 3 mesos rodant amb la Willier i aprop de 1.000 kms. ja tenia ganes de sortir amb la Cube, que a més a més tenia la High Roller i les pastilles de davant tot nou. A aquest primer camí trialer no m'he trobat gaire a gust, se nota que he perdut confiança als trams tècnics.
A Balitx d'Avall ens hem reagrupat i començam l'ascenció al Coll de Biniamar. La veritat és que és ben fotut. De tot d'una les rampes son ben inclinades i amb molta pedra. Pujam separats i cadasqú al seu ritme. En Damià arriba adalt sense posar peu, està fet un bou.
Sense descansar començam la baixada cap a Sa Costera i tan prest com veim la mar ens aturam a fer la primeres fotos.

El fotógrat fotografiat.
Al fons se veu una casa a la que s'hi arriba des del camí que baixa del Coll de Biniamar, però només se pot fer a peu.

Hem alucinat amb les vistes i el bon dia que hem tengut

A partir d'aquí hem fet el camí que va vorera de la mar en tot moment. És un camí molt agradable amb trams escalonats ben divertits a la vegada que forts desnivells espenyats que només els més valents gosen provar-ho.

En Toni al desviament que baixa a la Font del Verger

Durant el camí ens anavem reagrupant cada poc temps, ja que el ritme no era el mateix per tots i a més a més en Damià i jo ens aturavem a fer fotos. El darrer tram de pista l'hem fet per separat; en Firestone, en Damià i jo ens hem avançat un poc i quan els altres tres han arribat a Cala Tuent ja ens han trobat dins l'aigua. De tot d'una estava molt molt freda, però al mig minut la sensació era de plaer, ja que l'aigua freda relaxa la musculatura i favoreix la circulació de la sang.

Per no ferir sensibilitats he hagut de pixelar les parts íntimes.
Amb en Damià ha duit molta feina, hi havia molt que tapar.

Ens hem posat a berenar, però amb el "mal rollo" de que en Toni ha romput el nucli de la pinyonera i l'ha deixat tirat. Hem xerrat molt de les opcions que teniem i en tot cas hem de pujar rodant fins al Coll dels Reis així que partim i deixam en Toni caminant esperant que qualque cotxe el puji cap adalt i amb un poc de sort vagi cap a Sóller.
Feim els 3 kms. que hi ha fins a l'Hemita amb patiment. Fins ara hem rodat sempre per l'ombra i després d'haver berenat ens ha costat arrancar; al menys als mortals, ja que en Damià ha pujat a tota.
A l'encreuament que de la carretera de Sa Calobra ens hem agrupat i tornam a partir, però hem quedat en reagrupar-nos al "xiringuito" de la "corbata". En Damià s'ha escapat de tot d'una, de fet al pocs minuts ja havia d'aixecar el cap fins a la propera curva per veure'l ... ha pujat endimoniat, tot i dur una bicicleta deixada. Després d'ell en Firestone. Suposo que el volia vigilar d'aprop que no s'enrredàs amb cap joveneta guiri ... o no. Ja un poc distanciats n'Esteve i jo. M'ha costat trobarme a gust rodant amb la Cube, però a mitja pujada m'he aturat a pujar 0,5 cms. el sillín i tot ha canviat. Les cames estaven més lleugeres i n'Esteve no ha pogut seguir el meu ritme. He forçat per veure si agafava en Miquel però ja estava massa lluny. En Pep tancava el grup i tot i ser un bon rodador i pujador crec que avui ha acusat molt la calor que hem patit.
A dalt ens hem reagrupat i refrescat.

Heu vist quins tres senyors?

Hem telefonat en Toni per saber on era, ja que cap de nosaltres l'ha vist a cap dels cotxes que ens avançavem durant la pujada, i és que ha estat pujant rodant tira tira ja que a estones engranava, tot i que amb pinyons petits i no podia dur un ritme adecuat. Així i tot, just quan partiem hem pogut veure que una furgoneta s'aturava a recollir a un ciclista, l'hem telefonat i era ell.
Hem seguit fins a on comença la pateada del funicular, però entre nosaltres ja xerravem de seguir per carretera per no fer esperat tant en Toni. Quan la furgoneta s'ha aturat, ens ha dit que aquells dos homes, tot i anar cap a Caimari insistien en acompanyar-ho fins al segon túnel, així se podria tirar cap avall.
A partir ja no gaire història, ja que hem seguit per la carretera, fent els dos gorgs i la base.
A les 14:50h. ens seiem a dinar al restaurant del Mirador de ses Barques. Hem tengut una bona estona, amb bon menjar, rondes de recuperadors a base de civada i bona conversa amb el bon humor de n'Esteve.

N'Esteve, el puto amo de la comèdia ... vaja tipo

La furgo, més carregada que mai.

Fotos panoràmiques de l'excursió. La veritat que no importa sortir de Mallorca per disfrutar de paratges tan espectaculars:

Sercans camins a Manacor. 06/05/12

Considerant el calendari de sortides de maig, avui havia de ser una sortida curta, anant a Son Macià a berenar (és que no podem estar més de 3 o 4 setmanes sense anar-hi, que hi ferem); però han acabat sortint 52 kms. incluint una estona de caminada. Quina cosa, quan fa potser un any una sortida d'aquestes era considerada com excursió i acabavem reventats i ara no és més que una sortida "aprop de La Vila", ... ses coses canvien.

Fa ja bastant que un dia arribarem fins a l'Hermita de Manacor i d'allà un tirany tirava cap a les montanyes que hi ha entre Son Macià i la carretera de Cales, però erem un grup massa nombrós per anar de "inspecció". Aprofitant que avui no erem molts he proposat tornar-hi, ja que un amic que viu a Son Macià me va dir que aquell camí arriba fins a "La Roca", un turó rocòs que just a vora té una una petita Hermita que mai se va acabar.

Així en haver fet es cafè hem tirat cap a Manacor. No hi hem arribat, ja que hem travessat la ctra. de Felanitx per pujar cap a s'Hermita, però desviant-nos per una pista que deixa l'Hermita a la nostra esquerra i hem trobat el tirany, indicat amb una fita.

De tot d'una hem pogut rodar, però al poc temps ja hem hagut de fer peu a terra, ja que estava brut i escalonat, amb molta pedra grossa.

Hem topat un botador per canviar de finca.

Hem estat així uns 20 minuts fins que hem arribat a una pista que ens ha duit novament a la carretera de Felanitx. El ritme dels darreres 30-45 minuts ha estat realment lent, però crec que els ha agradat aquesta variant d'avui, tot i que durant es camí han remugat de valent.

Poc després de les 10:00h. ja erem a taula de Ca'n Bessó posant-nos ses botes.

Després de berenar en Guillem i es Guiri han tornat a La Vila per la via ràpida i els altres en tirat cap a les trialeres i el camí del Pla de Son Llodrà, fent una variant nova per mi que ens estalvia una estona d'asfalt. Poc després s'ha posat a ploure; no molt fort; però casi no ha aturat fins ser a cases.

Son Macià darrera la muntanya

Son Serra - Son Real. 01/05/12.

Aquest mes de maig volem ser un poc més programats amb les sortides i que no ens passi com aquests darrers mesos, que hem fet poques excursions i a més a més no tenim cap pla.

La sortida d'avui l'ha proposat en Firestone i només erem 5, perquè novament n'hi ha hagut que s'han estimat sortir amb la de carretera i d'altres que s'han estimat més no sortir. Erem en Toni Chapira, en Miquel, en Diego, en Pep Mut i jo.

Hem sortit de Vilafranca per carretera, cap al camí de Son Elsebits, per seguir per camins asfaltats fins arribar a s'Avalleta, on hem fet les pistes que tan conegudes tenim fins arribar a la finca d'Es Bosch Vell, que ens deixa a la carretera de Son Serra.

Arribats al camí que duu cap a Montblanc en Toni ha tornat totsol cap a La Vila. Tenim programat arribar devers les 13:00h, però ell no vol fer tant tard.

Després d'uns quilomètres de carretera agafam una pista a l'esquerra que ens duu a un llogaret d'on comença el Camí de la Mar fins a Son Serra.

A mida que surt el sol començam a tenir calor

Entrada a la finca d'Es Bosch Vell

A Son Serra ens hem aturat una estona per berenar. Després hem seguit vorera la mar cap al cementiri Fenici de Son Real. Ha estat una mitja hora de rodar per damunt s'arena bastant divertida i exigent.

Tot i haver estat una vegada a la finca de Son Real, no havia arribat al cementiri. No és molt gran i si un no ho sap tampoc se pensa que ho pugui ser, però també està bé fer un poc de visita cultural a les sortides.

Panoràmica al cementiri fenici

Hem sortit de Son Real cap a la carretera i tot recta per una pista que ens ha tornat a la carretera de Son Serra, que hem seguit direcció Petra durant uns quilòmetres, fins voltar a la dreta per fer una estona de camins d'asfalt fins trobar la carrerassa de Montblanc i anar cap a aquesta finca.

Hem fet els camins que sempre feim quan anam per aquesta zona, fins arribar al camí de Son Guillot que empalmant amb altres camins ens ha duit fins a Petra.

Els darrers quilómetres ja els hem fet tira a tira, que quedaven poques forces.

A mi m'han sortit 77 quilómetres. Ha estat una sortida sense desnivell, però molt rodadora.

Sortida amb les de carretera. 29/04/12.

Des de fa unes setmanes n'hi ha que xerraven de fer una sortida amb les de carretera. En Damià ho ha provat amb sa des sogre. A en Pep Mut n'hi deixaven una. En Guillem i jo som els que en tenim.

Així que a la sortida d'aquest diumenge s'han fet dos grups:

• MTB: en Toni Chapira havia proposat arribat fins al Golf de Son Gual, passat Xorrigo. S'hi han apuntat es cubano i n'Esteve
• Carretera: en Guillem seria es guia

Així poc després de les 07:30h. hem partit un grupet de 6; Guillem, Damià, Pep Mut, Pedro Pujol, Miquel Vidal i jo; fent la ruta Vilafranca-Sant Joan-Sineu-Muro-Sa Pobla-Port d'Alcudia-Ca'n Picafort-Sta. Margalida-Petra-Vilafranca.

Poc després de les 09:00h. ens hem aturat a Sa Pobla a berenar d'un variat a Ca's Cotxer.

Al Port d'Alcudia hem pardalatjat una estona a Bimont i Sport Bequi a mirar bicicletes, ja que en Damià i en Pep van calents per comprarne una.

 

A mi m'han sortit casi 85 kms. una vegada he arribat a cases.

Algaida. 22/04/12

Avui ja hem avançat l'hora de sortida a les 07:30h, perquè no fa tan de fred i així arribam abans a cases. Es divendres havia proposat per email anar cap al camí de Son Sastre per arribar fins a Llucmajor i després tornar per Porreres o on ens vengués bé. Tot i no tenir respostes ja havia corregut la veu i hem tirat cap a Montuiri un grup d'once.

L'anada ha estat pels camis habituals quan anam cap a Montuiri.

El mal de cap d'avui era on berenar, ja que en un principi no haviem d'anar a cap poble fins arribar a Porreres i ja era tard per berenar. Després de xerrar-ho en grupets i aturar-nos un parell de vegades hem dit d'arribar fins a Randa, en part pel camí de Son Sastre, per atravessar la finca de Pola i lo que quedava per carretera. De camí he telefonat al Celler perquè anassin preparant el berenar i als tres minuts de seure ja teniem els plats a taula.

A les 09:55h ja tornavem a rodar i hem dessestimat tornar cap a rera, per no fer el mateix camí i hem tornat pel camí de la Pau de Castellitx. Aquí en Diego i es guiri han tornat cap a La Vila. Els demés hem atravessat Montuiri per sortir a un pinar que ens acosta a Son Brondo.

Després en Damià ha proposat anar a ses rampotes de per darrera Sant Joan a veure si els pujavem. Ens hem tornat a separar i cinc hi hem anat. Després de vint minuts per allà hem seguit. Com és habitual al camí de Consolació els he deixat.

Sortida tranquila, sense pendent i 45 kms.

Voltant Sant Salvador. 04/03/12.

A l'hora de partida hi ha hagut un nou convidat, n'Estevot, que ha vengut acompanyat d'en Toni Chapira. Partim més o manco d'hora i com ja és habitual n'hi ha uns quants que només volen sortir 2 ò 3 horetes i decidim anar a berenar a Son Macià, així els que volen tornar ho faran prest i els que volem seguir ja veurem.

El camí d'anada l'habitual i en una hora i mitja ja hi som. Com que fa bon dia berenam a la plaça del poble.

Després tiram cap a Es Fangar, travessant les quadres i arribant a un camí asfaltat o ens separam. La mitat torna cap a La Vila i els altres ens dirigim a Sant Salvador, pel tirany tan enfilat que hi ha aprop del camí de Roiba i que ens duu a mitja pujada al Santuari. Després baixam cap al "merendero" que hi ha abaix, però desviant-nos cap a Felanitx. A un encreuament en Damià i jo decidim tirar pel nostre compte. A mi me toca començar a fer sortides fortes, que me falta un mes per La Volcat i he de seguir sumant quilòmetres i desnivell. En Damià s'apunta a un bombardeig, i avui que no te pressa fa de sherpa.

La volta és molt interessant, amb trams de pujada picada, tiranys, pistes, qualque rosseguera, ... un poc de tot. Arribats al camí de Roiba tiram per la carretera cap a Felanitx i d'aquí cap a Vilafranca. Quan som per Son Joyi jo m'en vaig cap al camí de Son Valls per enganxar amb el camí vell de Sant Joan.

Una vegada a Horteta han estat 72 kms., un bon entrenament.

Volcat 2012.

                                 

L'any passat un company de rutes va anar a participar d'aquesta prova mtb per etapes. Se fa a la provincia de Lleida durant 3 dies i aquesta és ja la cinquena edició. Les cròniques que va fer de les tres etapes me varen enganxar i me vaig quedar amb la idea de fer-la enguany.

Amb aquesta idea m'he començat a preparar per tal de poder fer les tres etapes dins el temps marcat per l'organització, ja que son etapes molt dures. M'he inscrit a la modalitat Open, que sense optar a premis participam de les tres etapes.

Espero que cada capvespre tingui forces i ganes de fer una crònica de l'etapa del dia.

El meu objectiu: acabar i gaudir de la botifarrada del darrer dia !!!

Mentrestant vos deix el perfil de les tres etapes i una explicació del recorregut d'elles:

La Coma (Vall de Lord) – Solsona: 50 kms i 1.200 metres de desnivell positiu

La primera etapa té 50 Kms i va de La Coma fins a Solsona. El recorregut surt de La Coma (Vall de Lord) i passa per les Fonts del Cardener per començar una pujada llarga de 10km fins a Coll de Jou (Guixers). Després d'aquesta llarga pujada comença una zona amb constants desnivells cap a Canalda fins arribar a Cap del Pla passant per un territori feréstec de les terres de Lleida. L'última part de l'etapa és en contínua baixada fins a Solsona per poder guardar forces per la llarga etapa de l'endemà.

Solsona-Igualada: 95 kms i 2.500 metres de desnivell positiu

L'etapa reina de la Volcat amb 95km, amb inici a Solsona, provincia de Lleida i amb final a Igualada, ja a la província de Barcelona. El recorregut passa per petites poblacions del Solsonès amb constants i curts desnivells amb un predomini de pistes forestals en el primer tram de l'etapa i amb més zones de corriols en el segon tram. El punt mig de l'etapa serà al Castell de Boixadors on ja es va passar en una altre edició de la Volcat. Els acompanyants podran seguir i avituallar els seus corredors en tres punts durant aquesta etapa degut a la seva llargada i durada.

Igualada-Castellolí: 36 kms i 1.200 metres de desnivell positiu

L’última etapa de la Volcat té 36km amb desnivells constants i zones de corriols entre Igualada i Castellolí per acabar amb la sisena edició de la Volcat. A Castellolí s'oferirà una botifarrada merescuda a tots els corredors que completin la Volcat!