Volcat 2012.

                                 

L'any passat un company de rutes va anar a participar d'aquesta prova mtb per etapes. Se fa a la provincia de Lleida durant 3 dies i aquesta és ja la cinquena edició. Les cròniques que va fer de les tres etapes me varen enganxar i me vaig quedar amb la idea de fer-la enguany.

Amb aquesta idea m'he començat a preparar per tal de poder fer les tres etapes dins el temps marcat per l'organització, ja que son etapes molt dures. M'he inscrit a la modalitat Open, que sense optar a premis participam de les tres etapes.

Espero que cada capvespre tingui forces i ganes de fer una crònica de l'etapa del dia.

El meu objectiu: acabar i gaudir de la botifarrada del darrer dia !!!

Mentrestant vos deix el perfil de les tres etapes i una explicació del recorregut d'elles:

La Coma (Vall de Lord) – Solsona: 50 kms i 1.200 metres de desnivell positiu

La primera etapa té 50 Kms i va de La Coma fins a Solsona. El recorregut surt de La Coma (Vall de Lord) i passa per les Fonts del Cardener per començar una pujada llarga de 10km fins a Coll de Jou (Guixers). Després d'aquesta llarga pujada comença una zona amb constants desnivells cap a Canalda fins arribar a Cap del Pla passant per un territori feréstec de les terres de Lleida. L'última part de l'etapa és en contínua baixada fins a Solsona per poder guardar forces per la llarga etapa de l'endemà.

Solsona-Igualada: 95 kms i 2.500 metres de desnivell positiu

L'etapa reina de la Volcat amb 95km, amb inici a Solsona, provincia de Lleida i amb final a Igualada, ja a la província de Barcelona. El recorregut passa per petites poblacions del Solsonès amb constants i curts desnivells amb un predomini de pistes forestals en el primer tram de l'etapa i amb més zones de corriols en el segon tram. El punt mig de l'etapa serà al Castell de Boixadors on ja es va passar en una altre edició de la Volcat. Els acompanyants podran seguir i avituallar els seus corredors en tres punts durant aquesta etapa degut a la seva llargada i durada.

Igualada-Castellolí: 36 kms i 1.200 metres de desnivell positiu

L’última etapa de la Volcat té 36km amb desnivells constants i zones de corriols entre Igualada i Castellolí per acabar amb la sisena edició de la Volcat. A Castellolí s'oferirà una botifarrada merescuda a tots els corredors que completin la Volcat!

Nirvis, "parches" i kms. 19/02/12.

En Damià i jo fa un parell de setmanes que xerravem de anar a fer els Presos i arribar fins a Cala Magraner. Durant la setmana ho haviem xerrat i ha acabat sent la sortida d'avui. Darrerament ses sortides dels Estiracames no son gaire nombroses; es fred fa que més d'un s'ho pensi, però avui si mateix erem vuit. Hem sortit un poc més tard de les 08:00h ja que jo he fet deu minuts tard. NIRVIS.

Tiram cap a Son Macià per on sempre. De tot d'una sortim fort i se fan talls al grup, però anam fent.

PARCHE; en Pedro torna a ser el protagonista. 5 minutets d'aturada, telefonada a Ca'n Bessó perquè preparin es berenar i discussió de per on hi anam. Arribada l'hora de travessar la carretera de Felanitx més NIRVIS, que si per ses dues trialeres i sa pujadota o per asfalt. Ja tenim taula comenada i tiram per asfalt per arribar d'hora.

En seure a taula tot queda arreglat, ja no hi ha nirvis, ni fred, comencen ses bromes, historietes i demés.

Avui sa madona ens ha tingut sa taula parada i només seure ha tret es llom ben calent.

Amb sa panxa plena i forces recuperades tocava partir. En Pedro, en Guillem i en Toni Chapira han tornat cap a cases. El demés sortim de Son Macià, però en lloc fer-ho cap als burros ho feim cap a Es Fangar. Decidim seguir per aquí confiant que trobaríem la sortida que ens dugués a la Carretera de Cales aprop dels burros, però no és així. Poc després de passar per davant ses cases, a un encreuament, agafam per amunt. És una costa forta, amb pedra amollada i quan ja som a dalt no ha tingut sortida. Deu minuts de pujada per haver de baixar per allà mateix. NIRVIS.

I per rematar, a mitja baixada en Jaume ha fet PARCHE. Duu tubeless i inflam, però resulta que ha fet un xap així que li hem de posar càmara.

Ja començam a pensar que serà mal de fer tenir temps d'arribar a Cala Magraner. Tiram per avall i a l'encreuament agafam s'altra opció. Anam fent i el camí en sona, però sabem que pegarem més a prop de Portocolom que de Cales. Acabam a la finca d'un hippie que hi ha davora l'escola del Puig de n'Alanar.

Aquí ens toca rodar per carretera fins als Presos. Son pocs kilòmetres, però de pujada i comença a haver-hi cansament. En Diego i en Pep Mut han trobat que ja havien rodat a bastament i han tornat cap a Son Macià. Ja només quedàvem en Damià, en Jaume i jo; i un bon grapat de  KILOMETRES .

Es Presos se fa llarga. En Jaume no l'ha pujat cap vegada. Partim tots tres plegats, però al poc temps en Damià tira tot sol cap amunt, mentre que en Jaume queda un poc despenjat. A dalt descansam una estona, foto i xerradeta.

A partir d'aquí sabem que lo complicat és la distància, encara queden casi vint KILOMETRES per arribar a La Vila. Quan arribam a Son Macià els hi proposo fer una Coca-cola, ja que jo fa estona que m'he quedat sense aigua i ells dos casi no en tenen, així que feim avituallament de sucre.

Lo demés poca història. Camins coneguts i sempre seleccionant l'opció més curta, tot i que sigui per asfalt.

Al final 65 kilòmetres, un bon entreno per la Volcat.

Visita a la neu. Massanella. 12/02/12

Després de dues setmanes sense sortir amb el grup, i sent aquest el segon cap de setmana que nevava, tenia moltes ganes d'anar a fer una excursió on n'hi hagués, ja que mai havia rodat per sa neu. Ja des del divendres vaig estar xerrant amb en Diego i en Damià, tantejant aquesta possibilitat i als dos els feia ganes. Es dissabte ho varem fer saber els altres i en Pep i n'Àngel han acabat afegint-se.

Hem quedat a les 07:30 a CNM. Hem carregat la furgo i dos cotxer ens han bastat. Pel camí ha estat plovent un poc i a mida que ens acostàvem a Caimari he vist que estava molt tapat. Jo a estones pensava que no podrien fer la sortida.

Una vegada al parking del camp de futbol hi ha hagut el cotxe d'en Maseno. Sabiem que ell pujava amb un grup d'amics. Una vegada hem estat ben arropats hem partit tira tira. A la sortida des poble la carretera estava tallada i hi havia un grup de cotxes aturats. Suposo que esperaven que s'obrís.

Nosaltres hem anat a lo nostre i hem anat pujant, ben poc a poc, ja que això de partir de fred des de Caimari se fa difícil. Ens hem estimat fer-ho així per si al final plovia com deien les prediccions i no tenir els cotxes a Inca.

Els primers deu minuts ha estat nevant. Poca cosa, però entre aquesta neu i la que hi havia envoltant el camí, ja ens feia veure que avui seria un dia distint. 

Una vegada hem tocat l'asfalt, cap al botador i comença lo divertit. A partir d'aquí ja hi havia més neu i segons on haviem d'anar alerta amb la traçada per no sortir-ne. Així i tot hem pogut pujar a bon ritme, però sense evitar haver de posar peu de tan en tant. Les rampotes hormigonades com sempre, difícils i el camí a partir d'elles també, però avui els Sants també ajudaven pujant, no només baixant.

Amb fet l'aturada de rigor a una esplanada que hi ha abans de començar el camí empedrat que du al salt de la bella dona. Una vegada allà les vistes eren espectaculars, amb una boira que s'alçava que juntament amb uns clars que feia el cel i la neu ens oferien una panoràmica difícil d'oblidar.

 

Aturada d'uns minuts, una estona de fotos i a seguir, que ja tenim ganes d'arribar a Ca'n Gallet a berenar i escalfar-nos. Una vegada arribats a l'obra aturada (de fa ja molts d'anys i que mai he sabut que punyetes i feien allà) hem pogut rodar cap avall amb neu. A mi m'ha resultat estrany; com no podia ser d'una altra manera; ja que la rodes patinaven amb facilitat, però només ha estat els primers minuts i hem pogut gaudir fins a Ca'n Gallet.

Una vegada allà en Maseno i els seus ja berenaven, i nosaltres també ens hi hem posat. Hem aprofitat per posar roba a escalfar-se davant el foc, ja que tot i el fred la suada és inevitable. El berenar, com de costum, una passada. Amb forces renovades hem tirat cap amunt, direcció el Coll de sa Línia. 

 

La pujada ha estat molt divertida. Durant una estona ha fet un bon sol, cosa que no me pensava quan mirava el panorama al arribar a Caimari. És una pujada exigent, però que se pot fer sense posar peu a terra; però avui no era possible, ja que a estones la neu era gel i les patinades ens han fet posar peu. Es que pitjor ho ha passat ha estat en Damià, que amb una Larssen 2.0 un poc cascada, cada dos per tres quedava sembrat

A dalt nova sessió de fotos, xerradeta amb uns excursionistes i per aval cap a Mancor amb bones, que aquí adalt hi ha més d'un pam de neu pel camí. De tot d'una n'Àngel baixa a tota, en Damià darrera i els altres tres un poc enrrere. Durant tota la baixada hem trobat grupets d'excursionistes que pujaven al Massanella. La baixada ha esta molt divertida i una vegada que he agafat un poc de confiança podia rodar aviat tot i la neu.

La tornada tira tira, 4 kms. fins a Caimari i cap a cases.