Reflexió estival

Qualsevol que se passi pel nostre blog i vegi el buit d'entrades des de març se pot pensar que hem estat inactius, o que un servidor li ha perdut el gust a això de traslladar les nostres sortides a "paper". No, no ha estat res d'això, ha estat l'estiu, el culpable és l'estiu ... i el triatló, perquè no dir-ho.

Suposo que arribat l'estiu la majoria de grups aprofiten per fer més varietat de sortides, arribar fins a la vorera a fer un "capfico"; el bon temps fa que la gent sorti.

A nosaltres ens passa a l'enrevés. Part del grup no vol saber res de la mtb durant l'estiu i s'estimen més els diumenges "playeros" o rodar amb la de carretera; altres aprofiten per sortir més entre setmana donat que el dia és més llarg; i n'hi ha d'altres que fa un temps que ens hem aventurat al mon dels duatlons i triatlons i no tot és mtb.

Així, tot i la suposada inactivitat del grup, durant aquests mesos s'han seguit fent sortides els diumenges; amb pocs integrants això si; durant el mes d'agost s'han fet sortides els capvespres i fins i tot varem fer una nocturna!!

Lo de fer una nocturna s'estiu se va posar en marxa fa ja uns anys i diguem que és una tradicció a respectar. Així, un divendres ens convocarem per fer una sortida de 2-3 hores cap a s'Avalleta i acabar al camp de fútbol per dutxar-nos i sopar plegats. Va ser una vetl·lada distinta que fa grup.

Per altra banda a altres el que ens ha tengut actius ha estat el triatló. D'abril a setembre hem participat a diverses proves del calendari balear com el Triatlo Internacional de Portocolom (abans conegut com Tristar), el Wild Wolf by Polar, el triatló de Can Picafort o diverses curses a peu.

La qüestió és disfrutar de lo que se fa, ja que l'esport practicat per inèrcia pot acabar sient monòton i hi ha que sercar en tot moment el que ens motiva i omple.

Així i tot a finals de setembre varem fer mencions de tornar a posar en marxa un calendari de sortides amb les mtb, però aquest moment no ha arribat; ... mira que ens costa!!

Per sort el grup torna a crèixer i a les darreres sortides dels diumenges ja som entre 8 i 9. En Jaume Chapira i es cubano tornen a rodar; el núcleo duro (Toni Chapira i Esteve) tornen amb força; tenim un nou integrant, en Raúl; i els habituals no ho deixem de fer ...

Espero que a partir d'ara les entrades a aquest blog tornin a ser setmanals o més freqüents i aquest torni a recuperar el interès per els seguidors.

Força MTB !!!

Març sense sortides planificades

Diumenge 17. Nova sortida des de La Vila. Aquesta vegada tornem cap a Son Macià. El grup està format en majoria pels que farem la Travessa. Partim per on sempre, Siqui Llarga, Son Pou, ... i arribats a "les trialeres" que ens duen al Fangar, seguim per la variant de la pista de les rampotes hormigonades. Podem veure varietat de carusses:

Bon berenar a Son Macià i tornada per Es Burros, Es Pinar de Sa Coma, Manacor, Son Pou.
A mi me n'han sortit 52 kms. a casi 20 kms/h, bon entrenament.

Diumenge 10. Com que els diumenges lo que conta és on se berena, i aprofitant ses meves tresques recents per la zona de Lloret-Ruberts-Pina, aprofito per proposar berenar a Ca'n Putxet a Lloret. Moció aceptada i me denominen sherpa de la sortida.
Per tal d'evitar l'asfalt; cosa difícil quan se va a Lloret; vaig pensant la ruta tal que sigui lo més foravilera posible. Així i tot, fins casi a San Joan hi arribem per asfalt fins que comencem a rodar pels camins i tiranys que ens duen cap a la zona del circuit del duatló. Després novament asfalt fins que atravessem la ctra. de Sant Joan - Sineu i tornem a rodar per camins. Una vegada a Lloret, aturada de rigor i bon berenar.

Sortim cap a Ruberts i d'allà seguim pel camí de Campà, que du a les afores de Pina, però a mitj camí voltem pel camí de les Moles, que arriba fins al cementiri de Pina. D'aquí asfalt fins a un nou camí (del que ara no recordo el nom), que ens enllaça amb la carretera que du fins a Son Brondo; després Tagamament i La Vila.

Diumenge 3. Hora de partir i no hi ha ruta definida. Xerram d'anar cap a Randa, tot i que no tothom vol tornar a la mateixa hora. Partim pels camins de per darrera Hortella i Son Barceló, fins arribar al Puig de Son Miquel i seguir per la via de servei. Novament l'estómac decideix i aturem a ca es pollencí a berenar.

Evidentment aquesta aturada fa que la sortida no sigui de gaire profit pels que volem tornar d'hora. En arribar a Randa, en Damià, en Pipo i n'Amador pugen fins a Cura i els demés tornem cap a La Vila passant per Porreres, fent gran part de la tornada per carretera. Al final 44 kms.

Divendres 1. Aprofitant que era festiu en Miquel, en Damià i jo sortirem a rodar per Sant Salvador. En Jaume Chapira va partir amb nosaltres, però després de dos meses aturat per una lesió i veient el ritme que duiem fa decidir torna i fer la sortida més suau. Nosaltres arribarem fins a la ctra. de Portocolom per un camí aprop d'Aumallia que només coneixia en Miquel. Però després varem pujar per una pista que també només coneixia ell, que ens va dur fins al "merendero" que hi ha al primer quilómetre. A partir d'aquí rodarem amunt per les trialeres fins a la curva que hi ha unes escales amb un arrembador de fusta on tirarem per un tirany que ens va enllaçar amb la pujada que va de Son Gall al coll del Vent.

D'aquí direcció Felanitx per tornar a Vilafranca per la carretera a ritmes de "flaca", entre 31-34 Kms/h. 54 kms. i fins diumenge.
_________________________________________________________________________________

Tota la bona intenció que varem tenir a principis d'any de tenir un calendari prestablert de les sortides que aniriem fent s'ha vist desbaratat aquest març, però tenim un motiu especial, la travessa en dos dies.

Fa temps que en xerravem però mai tot lo en serio que l'ocasió ho mereix ni amb el detall que ho hem fet aquesta vegada. En Maseno i en Damià son els dos que més interés hi han posat.

Els primers dos dies de festes de Pascua aprofitarem per fer la Travessa a la Serra de Tramutana. El primer dia partirem d'Andratx per arribar fins a Sóller i passar-hi la nit. L'endemà sortirem per arribar fins a Pollença.

Així donç aquest mes de març passarà a base de sortides no planificades, on els que anam a fer la travessa intentem agafar el màxim de fons, aprofitant el màxim de temps de cada sortida per rodar i per això mateix no hem posat interés en fer excursions lluny de Vilafranca, per no perdre temps als desplaçaments.

Sóller-Muleta-Coll Ca'n Bleda-Castelló-Camí Ribassos-Deia-Castelló-Rost-Sóller. Diumenge 10 de febrer de 2013.

Nova sortida a Tramuntana. Hora de quedada 06:45. Sa veritat que amb això de que diumenge qui més que menos tenir un dinar, obliga a sortir molt d’hora per fer les sortides sense passar pena de fer molt tard. Partim en Miquel Vidal, en Damià, en Pedro Vidalet, en Toni Puil, en Pipo, n’Amador i jo. En Maseno i els dos amics seus que vaniren a Albarca van directe cap a Sóller, a la benzinera.

La idea era partir a les 08:00h. i de fet hem partit just un minut abans, camí de la platja d’en Repic i cap amunt cap al refugi de Muleta. Aquí comença el camí que ens durà fins al Coll de Son Bleda. De tot d’una se fa difícil ciclar, amb un camí amb molta pedra i on el desnivell augmenta poc a poc; així que no ens queda més remei que “patear”.

Els que tenen més destresa miren de pujar rodant

Arribam a dalt del coll i d’un tirany enfilat i empedrat passam a una pista que ens du fins a la carretera que baixa a Bens d’Avall i d’aquí al Coll de Can Bleda, on agafem el camí de Castelló, per pujar fins a les cases de Can Prohom.

Aquí aturam una estona i el camí segueix cap amunt empedrat i escalonat, però se pot pujar. Ja d’aquí fins novament la ctra. de Valldemossa-Deià anam alternant les estones de rodar amb las de caminar, ja que a redols el camí està molt empedrat i dificulta avançar.

Així i tot, disfrutem de les vistes de la costa, amb un dia solejat i la mar tranquila.

Arribats novament a la ctra., l’atravessem i seguim el GR fins a un punt que el deixem per seguir pel camí des Ribassos, que és el que finalment ens durà fins a Deià.

Pels carrers de Deià la vista està enboirada ... neccessitem berenar ja !!!

Aturada davant la botiga per comprar beure frest i berenar. No hi estem massa temps, i començam la tornada, desfent el camí fet fins aquí, però ens botam aquest darrer tram per arribar per carretera fins al camí de Castelló.

En Miquel Vidal té un problema amb el desviador que ens retarda un poc, però anam fent a bon camí. Ens anam reagrupant cada cert temps fins a que tornem a ser a les cases de Can Prohom. Aquí no tornem per Muleta, si no pel camí des Rost.

Quan som a l’hotel Cas Xorc jo me separo des grup, ja que vaig fins a un olivar proper a fer una visita a un bon amic i el grup tira cap a Sóller. La tornada en lloc de fer-la per on han tornat ells la faig pel camí de Rocafort, amb la mala sort que poc després de passar per les cases de Can Jeroni Gros forado a darrera. Tot i dur tubeless, encara hi duc la càmara montada del dia de Lluc. Intento truere el pneumàtica, però no estic fi, i per no predre més temps deixideixo tirar cap avall amb la roda sense presió, però sabent que la Maxxis Highroller aguantarà.

Estat de la roda trasera baixant pel Camí de Rocafort

Al final ha estat una sortida de pocs kms., només uns 27 però amb desnivell acumulat de 1.200 mts.

Albarca-Cala Agulla. Diumenge 27 de gener de 2013.

Nova sortida lluny de Vilafranca, però amb poca aceptació entre el grup. De fet a la “terrible” hora de partida només hi som tres vilafranquers; en Damià, en Miquel i jo; a més d’en Maseno i dos amics seus de ciutat. A Artà ens esperen en Pipo, n’Amador i en Guillem de Manacor.

Ahir vespre va ser el primer dels actes a organitzar durant aquest 2013 per conmemorar els 200 anys de independència municipal de Vilafranca i la majoria d’Estiracames s’estimaren més allargar es vespre, que no rodar l’endemà.

El punt de trobada és el camp de fútbol d’Artà i aconseguim partir minuts abans de les 08:00, però quan just encara erem al poble; de fet just a Sant Salvador; ja hem tengut el primer contratemps perquè en Miquel ha perdut la presió de la roda de darrera. Havia posat parxe i se pensava que aguantaria. Al canviar càmara, ha resultat estar foradada i fins que no ha posat l’altre no hem partit. Ja hem estat casi vint minuts aturats.

Feim la pujada d’asfalt cap a l’entrada principal del Parc Natural de Llevant, per l’Alqueria Vella d’Avall, llevat d’una adrassera que coneix en Maseno i seguim amunt cap al Campanent de Soldats, uns per asfalt altres per la sofrida pista lateral. Aquí ens reagrupam i sense badar seguim pel Camí d’en Mondoi, xerrant però amb ritme.

Sense aturar-nos arribats a l’Esquena llarga tiram per avall.

Feim la baixada bastant agrupats i amb dues aturades per reagruparnos. A més a més un dels amics d’en Maseno que ha vengut amb una rígida amb frens cantilever, ha xapat un radio i amb el desequilibri de la roda, s’ha  quedat molt frenada, però hem esperat a reparar a arribar al refugi de s’Arenalet des Verger.

Sa Talaia Moreia ??

S'Arenalet des Verger

Aquí treim llangonissa, sobrassada, botifarrons i pa de Ca’n Portell i feim un bon berenar.

Fa molt bon temps, i estam uns vint minuts berenant al solet.

Seguim pel camí de damunt les roques que tira cap a la Torre d’Albarca, però als poc metres en Miquel torna a foradar. En Damià i jo quedam amb ell, mentres els demés segueixen darrera en Maseno.

Aquesta secció de la ruta és una passada. Se fa difícil rodar en tot moment, ja que l’escarpada orografia del terreny obliga a posar peu a terra sovint i a fer metres a peu, però amb el bon dia que fa, l’estat un poc picat de la mar i el luxe de poder estar a un paratge com aquest; tot junt fa que sigui un dels millors moment d’aquesta sortida.

Fixau-vos el canvi de color de la pedra per on roda en Miquel passant a ser d'un roig molt intens

Ens tornam a reagrupar després d’haver pujat a peu i amb dificultats la fort pendent que ens du fins al pla situat als peus de la Torre d’Albarca. Feim la baixada que ens apropa a Es Matzoc i hi ha veus que diuen que tanca roca i caminar comença a cansar, així que enlloc de seguir per la vorera agafam que ens du fins a la zona coneguda com Els Horts Vells d’Albarca, on seguint el camí ens torna a dur cap a la vorera del mar, però ja aprop de Cala Mitjana i Cala Torta.

Aturada per contemplar Cala Torta

No aturem, perquè en Pipo i en Guillem comencen a anar justs de temps i la intenció és arribar a Cala Mesquida on ells se separen del grup per tornar als cotxes per carretera. Els demés atravessem les les dunes de Cala Mesquida per damunt el pont de fusta fins que arribam a la pista que en du fins a Cala Moltó, passant pel Coll de Marina. En uns minuts més ja arribem al parking de Cala Agulla i a partir d’aquí ens queden uns deu quilómetres d’asfalt apestós per arribar fins als cotxes. A mi se me fan eterns. Estic bé de cames, però la Cube té els canvis en estat UVI. Tot i les martillades d’ahir vespre per adreçar els pinyons torts, les roldanes van a la punyeta quan poso el plat gran.

Una vegada al camp de fútbol d’Artà feim una beguda ràpida i ja començam a xerrar de la propera sortida lluny, d’aquí a dues setmanes que provarem d’anar a Sóller-Muleta-Cala Deià i tornar.

Avui ens han sortit casi 40 kms. amb un desnivell acumulat de 967 mts.

Interessant sortida, però està clar que hem de rodar més per aquesta zona, que té moltes oportunitats.

Vilafranca de Bonany, 200 anys de municipi

Tot i ser aquest un blog dedicat principalment a les sortides en mtb dels Estiracames, però sobretot de caire esportiu; no podem deixar de banda un fet tan significant com aquest i és que La Vila cumpleix doscents anys d'entitat municipal independent. Així, com vos podeu imaginar, és un dels municipis més "joves" de Baleares.

Dins el conjunt d'actes que se duran a terme duran l'any, el primer d'ells és el que s'ha preparat per aquest dissabte 26 de gener i dels que vos deixo el programa d'activitats.
Visca La Vila!!

Randa. 20 de gener de 2013

Aquesta era la sortida programada, però l'aigua caiguda tot el vespre i la que queia a les vuit fa fer que no acudís ningú. Durant el matí la gent va anar sortint pel seu conte, però ja tenim la primera sortida que no hem cumplit. De fet ja ho vaig dir, serà mal de fer seguir es calendari, però crec que va ser una bona iniciativa i ara mateix ja pensem en la sortida de la setmana que ve, que tenim el Parc Natural d'Aubarca.

I el temps no serà l'únic motiu que farà no cumplir amb el calendari, perquè fa temps que xerram de fer una sortida llarga amb les de carretera; arribar fins a Lluc i tornar per Pollença; o arribar fins a Sóller i això no és al calendari.

I com no, tot d'una que tenguem neu a voler a la Serra, la sortida d'aquell cap de setmana quedarà relagada, perquè la neu no pot esperar.

Au idò, espero que la setmana que ve la crònica sigui més interessant que la d'aquesta setmana.

Pollença-Lluc-Pollença. 13 de gener del 2013.

La d’avui era una sortida esperada, perquè fa temps que jo l’havia proposat, perquè era la primera del nou calendari de sortides, perquè en Maseno tornava rodar amb els Estiracames des de que festetja, … teniem motius a voler.

L’hora de quedada ben prest, a les set a CNM, però com que no sabem partir d’hora, quan teniem les bicicletes dins la furgo i partiem, ja eren les set i vint.

Hem partit en Maseno, Damià, Juanmi, Toni Puil, Pedro i jo; tot i quan ja erem a Pollença en Miquel ens ha telefonat que era de camí.

Pensant en l’hora de tornar hem deixat els cotxes a la ctra. de Lluc a uns dos kms. de Pollença, per estalvia-nos asfalt. Hem partit tira tira, però als pocs minuts ja m’he hagut d’aturar a inflar la roda de darrera, que tot i dur la vàlvula i el llíquid nous, seguia perdent aire (heu lletgit com vaig haver de tornar el dia del berenar de Nadal de Son Macià?), resulta que hi ha hagut un forat a la Maxxis molt aprop de la vàlvula i el llíquid nou no el tapa … merda. Toca pujar aturante cada estona a donar presió, ja que els perros que tenia per companys de sortida me diuen que ja posarem càmara en ser a Ca’n Gallet. Així anam fent la pujada tira tira però sense badar. Una vegada superada la part d’asfalt, en Toni ha tengut problemes amb la roldana inferior, però en Maseno ho ha arreglat.

Avui a estones l'hagués deixat per qualsevol lloc grrr !!

El temps empitjora. Camí de Pollença per la carretera ja han caigut unes gotes i en cauen també mentres anam fent la pujada cap a Menut, però no fa falta treure els xubasqueros, tot i que el cel se posa cada vegada més fosc, fins al punt que atravessant l’aucinar de la primera part de la pujada és com estar a les fosques.

En arribar a Menut no aturam, el ritme no és fort i el fred només ens fa pensar amb el berenar; … bé jo som l’únic que me vaig aturant, a inflar, cosa que fa que els companys s’enrriguin de sa Cube, jejeje cabronets. Se senten missatges de que la dugui a Recambios Pérez.

Arribam a Ca’n Gallet i com no disfrutem d’un bon berenar, d'una bona xerrada i aprofitam per treure’ns la roba banyada perquè s’aixugui un poc i a l’acabar en Maseno me dona una ma per posar la càmara. De fet ho fa casi tot ell; li dec un berenar.

Mentres erem a taula ha fet una bona calabruixada, seguida d'una ploguda forta que ens ha fet pensar que avui ens banyariem si o si, però una vegada a aturat ja no ha caigut gota, hem duit una bona sort.

Arribada al refugi de Son Amer

De tornada, en lloc de fer exactament el mateix camí, en Maseno ens du fins al refugi de Son Amer, per tirar cap al camp de futbol i seguir la pista que ens du fins a la carretera de Pollença, aprop de la carretera de Menut.

D’allà al refugi i ara tornada pel camí vell de Pollença però agafant les adreceres, sense gaire més aturades que pels reagrupaments i disfrutar de l’estil “radical” de descens d’en Juanmi, que ens fa riure una estona.

A final ens han sortit 32 kms., no massa llarga, però amb un desnivell acumulat de 951 mts.